VISUALITZACIONS DE PÀGINES AHIR : 1.240
VISUALITZACIONS ELS DARRERS 30 DIES:
35.821
L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'0pinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Podeu fer ús per qualsevol informació que ens vulgueu donar al nostre correu electrònic:
lacotorradelavall@gmail.com

divendres, 31 octubre de 2014

El diputat Joan Baldoví pregunta si l'expresident Aznar va usar els serveis diplomàtics per als seus negocis "privats" a Líbia

El digital eldiario.es ha publicat en exclusiva que l'expresident José María Aznar va fer viatges a Líbia el setembre de 2010, pocs mesos abans del començament de la guerra civil en el país nord-africà, per a signar un contracte de representació de l'empresa espanyola Befesa -filial d'Abengoa- per a escometre diversos projectes en la zona.

La remuneració que Aznar va firmar era una "comisión de éxito" de l' 1% "hasta que la cifra de adjudicación acumulada de proyectos dentro del programa llegue a 250 millones de euros". A partir d'ací, una vegada Aznar s'emportara 2'5 milions la comissio es reduïa al 0,5%. En total, si Befesa hagués aconseguit els 950 milions en adjudicacions que esperava la comissió d'Aznar seria 6 milions d'euros. 

http://www.20minutos.es/noticia/322257/0/gadafi/aznar/reunion/

El diputat de Compromís Joan Baldoví ha presentat una pregunta en el Congrés dels Diputats per a conèixer si Aznar va fer ús dels serveis diplomàtics espanyols per al seu viatge.

Segons recorda el diputat valencià, l'estatut dels expresidents del Govern, en el seu article 2, arreplega que els exmandatarios “gaudiran del tractament de president i ocuparan el lloc protocol·lari que oficialment els corresponga conforme a l'Ordenament General de Precedències de l'Estat”, així com que en els seus desplaçaments fóra del territori nacional “podran gaudir del suport dels serveis de la representació diplomàtica espanyola”.

Així, el parlamentari de Compromís preguntarà si José María Aznar va sol·licitar a l'Estat el suport dels serveis de representació diplomàtica en el seu viatge de negocis privat a Líbia al setembre de 2010. Baldoví considera que el Govern ha de respondre “i que ens diga tota la veritat i si es fa un ús indegut dels privilegis que l'Estat atorga als seus expresidents, no dubtarem a emprendre les accions parlamentàries i legals que estiguen en la nostra mà per a defensar els recursos públics que alguns dilapiden en benefici propi”.
-

ARTICLE D'OPINIÓ: Una altra en Fira València



L'última perla del Consell Jurídic Consultiu no té desaprofitament. Ara resulta que, segons la majoria dels seus membres, Fira València és una associació d'utilitat pública, amb personalitat jurídica pròpia i per tant subjecta al dret privat. I s'han quedat tan a gust. En fi, amb aqueixa tropa i els seus dictàmens és normal que la gent desconfie del sistema i les seues institucions.

Però anem a la realitat. I aquesta no és una altra que Fira València està construïda sobre sòl públic de l'Ajuntament de València, i la seua escandalosa ampliació, pressupostada en uns 350 milions d'euros que finalment es van convertir en 620 milions –un xicotet sobrecost, com es veu– que acaba pagant la Generalitat Valenciana al Banc Europeu d'Inversions. Aqueix crèdit, amb els interessos corresponents, es posa en 1025 milions d'euros, que paguem totes i tots nosaltres.

I ara ens diuen que és una institució d'utilitat pública, però amb personalitat pròpia. I tan pròpia! O siga, que es construeix en sòl públic, es paga amb diners públics, la seua presidenta és l'alcaldessa de València i la majoria dels membres del seu patronat són càrrecs públics, però jurídicament funciona com a entitat privada.

I així tornem a ballar-la: negocis privats en què si hi ha guanys, guanyen ells, i si hi ha pèrdues, paga l'erari públic. I en el cas que ens ocupa les pèrdues són espectaculars i les responsabilitats dels administradors que ens han conduït a aquesta situació, resulta que inexistents. Molta gent, començant per alguns empresaris de debò, estaran d'acord amb mi en què açò és una estafa i el dictamen del Consell Jurídic Consultiu una autèntica burla.

Alguna explicació haurien de donar el senyor Alberto Català i acompanyants del Consell d'Administració. Però també els governants que els van posar en el càrrec i els van deixar actuar, ja que són l'Ajuntament de València i la Generalitat els que ara han de suportar el fiasco econòmic que hem de pagar entre tots. Si a açò li vam sumar la nefasta gestió dels últims anys, la megalòmana ampliació i els sobrecostos, és perquè el Consell Jurídic Consultiu s'ho faça mirar.

I per a rematar la faena recomanen separar del negoci els immobles que ha de pagar l'Administració. Així, si hi ha beneficis, són privats.

Açò són capdavanters de la defensa de la cosa pública, sí senyor.
 
 
Pere Mayor Penadés. 
President de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco.
fundacio@paisvalencia.org 
-

Els valencians som pobres i estem maltractats pel govern central, conclusions de la xerrada inaugural del Rafael Benyto en el II Cicle Economia i Territori




Interessant i molt didàctica va ser la conferència que obria el II Cicle d'Economia i Territori organitzat per la regidoria de Foment de Tevernes i que va ser protagonitzada per Rafael Beneyto, analista financer i cap de control de riscos de Caixa Ontinyent, membre de la Comissió d’Experts sobre Finançament Autonòmic i vocal de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. 

I la conclusió va ser clara: el valencians som pobres i damunt l'Estat ens espolia. I no ho diguem nosaltres, ni ho diu el conferenciant sinó que ho diu les dades oficials, les del Ministeri d'Hisenda, que va anar desgranant al llarg de la seua intervenció. 

Rafael Beneyto va iniciar la xerrada informant el concepte de balança fiscal, que nosaltres per dir-ho senzillament i entenedorament, seria la relació entre els impostos que paguem a Madrid i el que Madrid ens retorna perquè l'autonomia funcione i afegint les despeses d'inversions i demés que fa l'Estat al País Valencià. 

I les dades que va oferir són demoledores. Ho mires per on ho mires i igual dóna que agafes les dades per qualsevol dels dos mètodes que hi ha per calcular les balances fiscals, l'internacional que usen tots els països i el que no reconegut ningú i que s'ha tret de la màniga el ministre Montoro perquè les dades beneficien l'Estat, estem espoliats. Fins i tot, segons el mètode del Ministeri d'Hisenda, tot i ser favorable als interessos del govern, el País Valencià presenta un dèficit fiscal de 2.018 milions i es la tercera autonomia amb major saldo negatiu. 

Però hi ha encara una cosa pitjor: som l'única autonomia espanyola que presenta un balanç negatiu quan la renta per capità que tenim està per davall de la mitjana espanyola, sobre el 87%. En poques paraules, el País Valencià és una autonomia pobra, amb un PIB vora 14 punts per davall de la mitjana i amb l'actual sistema de finançament, que el PP no ha volgut canviar enguany que pertocava, donem una part dels nostres impostos a les demes autonomies quan no tenim ni per fer front a les nostres despeses bàsiques. 

No anem a entrar en el degoteig de xifres oficials presentades però els valencians hauríem de tindre clar, i això ho va remarcar el conferenciant, que Madrid no ens retorna ni allò que el País Valencià necessita per cobrir les necessitats bàsiques: educació, sanitat i protecció social. 

Només en eixos conceptes, la balança fiscal ja presenta cada any vora 2.000 milions d'euros. I no és d'ara, també ho va dir, passava amb governs del PSOE i passa ara amb del PP. 

I la solució que ha donat la Generalitat, en compte de "plantar-se" com han fet comunitats com Andalusia i que el finançament fora segons població, ha estat anar acumulant deute per poder fer front allò que Madrid no cobreix. I el bo de tot és que el deute el tenim amb l'Estat que no ens paga el que cal, i damunt ens financia allò que ell no ens dóna i li paguem religiosament interessos. 

I així hem anem augmentant deute, de forma que avui dia tenim una Generalitat que deu 32.000 milions d'euros i que cada any paga 1.300 milions d'interessos, un 10% del pressupost autonomic. Segons va dir Beneyto, i en base les dades oficials, amb un finançament com tocava el deute del País Valencià estaria en menys de la meitat.

Beneyto va criticar el posicionament del govern de Rajoy que s'ompli la boca amb la defensa de la Constitució, però no tenen en compte per a res eixa Constitució per seguir els principis de solidaritat entre territoris ni per complir les lleis orgàniques, on diu clarament que el sistema financer de les autonomies s'ha de revisar cada cinc anys- per al 2014 tocava- i que ninguna autonomia pot percebre per davall del que necessita per cobrir necessitats bàsiques. 

En resum, una xerrada per un dels millors coneixedors de les balances fiscals i que com hem dit és membre de la Comissió d’Experts sobre Finançament Autonòmic que va elegir les Corts Valencianes. 

Nomes la presència de regidors de Compromís i un representant de Demòcrates Valencians a pesar l'actualitat del tema en una xerrada molt lluny de qualsevol caràcter partidista i molt didàctica per arribar a comprendre què ens passa els valencians, i saber que amb el dèficit que arrossega l'Estat en el finançament del nostre territori els darrers anys segons els experts- 13.000 milions d'euros - s'haurien pogut impulsar moltes obres, serveis i inversions i això vol dir llocs de treballs i creació de riquesa 

L'acte es va iniciar amb unes paraules de l'alcalde, Jordi Joan, seguides de les regidor Josep Llácer, sobre els objectius i xerrades del cicle que es desenvoluparà fins a juny, i la presentació del conferenciant a càrrec d'Enric Sigalat, president del cercle Euram de la Safor. 
-

dijous, 30 octubre de 2014

El Govern valencià del PP incompleix el Programa Estatal de LLoguer i retalla ajudes als llogaters valencians

Compromís ha denunciat que el Consell del PP ha incomplit el Programa Estatal d’Ajuda al Lloguer d’Habitatges amb la publicació en el DOCV de l'ordre que regula la convocatòria d’ajudes.

Compromis ha recordat que el programa d’ajuda al lloguer d’habitatges que ha llançat el govern estatal de Rajoy indica ben clarament que un dels requisits per a ser-ne beneficiari “és que l’habitatge objecte del contracte d’arrendament ho siga per una renda igual o inferior a 600 euros mensuals”.

Però l'ordre que ha publicat el govern valencià del PP ha establit que no poden ser objecte d’ajuda els immobles, els arrendaments dels quals, superen el límit de 382,03 euros al mes a València i 356,56 euros al mes a Alacant i Castelló. Cal dir i saber que els fons d'aquest programa són transferits pel govern estatal a les autonomies, que són les encarregades de publicar l’ordre de convocatòria de les ajudes.

Compromís remarca el flagrant incompliment del programa d’ajudes estatal i es pregunta "en quin món viu la consellera Isabel Bonig quan limita les ajudes a lloguers que estan molt per davall del preu de mercat, i estableix uns màxims per a cobrar l’ajuda que deixen fora a la immensa majoria de ciutadans que viuen en un habitatge en règim de lloguer. Així a la ciutat de València el lloguer mitjà està al voltant dels 600 euros”.
 
Al respecte de la situació Compromís ha dit que “coneixent la manera d'actuar del govern del PP, ens temem que pretenen establir criteris impossibles d'assolir per a poder utilitzar els Fons Estatals per a tapar els forats provocats per la seua nefasta gestió en la Generalitat Valenciana”.
-

Les Universitats contra la burrera

La Conferència dels Rectors de les Universitats Públiques Valencianes (CRUPV) ha denunciat que l'avantprojecte de llei de senyes d'identitat que promou el govern valencià del PP "no té en compte els dictàmens científics ni les sentències judicials que avalen la unitat de la llengua". 

Un comunicat de les universitats valencianes ho indica al hora que consideren "inadequat" situar la llengua al mateix nivell que altres elements tradicionals. Les universitat també lamenten que el govern valencià del PP no compte i bandege els òrgans consultius establits a l'Estatut com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o el Consell Valencià de Cultura.

De la mateixa manera, els rectors creuen que la inclusió d'entitats que pregonen tesis no científiques pel que fa a la llengua promou el desconcert de la societat i el fet de vincular els ajuts públics en funció de l'assumpció o no d'una determinada concepció d'identitat, els rectors valencians consideren que és una pràctica poc recomanable. 

Les universitats valencianes demanen la retirada del projecte.

El PP va presentar divendres passat l'esborrany de la nova "llei de senyes d'identitat", que contempla crear un observatori per controlar les subvencions i que no es destine a res que puga atemptar contra les senyes d'identitat. I en l'observatori hi haurà la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), entitat que nega els postulats cièntifics sobre la llengua que avalen les universitats arreu del món i la filologia i aposta per una normativa contrària a la de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
-


L'Ajuntament de Gandia demana disculpes per la mala organització del Triatló Full ICAN que va afectar a Xeraco, Tavernes i Cullera.



L'Ajuntament de Gandia, a través del director municipal d'Esports, Marcos Estruch, va assumir ahir tota la responsabilitat en l'organització i problemes haguts en la celebració del Triatlón Full ICAN del diumenge passat.

Estruch va demanar disculpes per tot el que es va fer malament i segons publica el diari Levante-EMV va admetre que "hi ha coses a millorar" en referència a "les queixes dels veïns i de les institucions de Xeraco, Tavernes y Cullera", les poblacions més afectades "per la mala o nul·la senyalització de l'itinerari de la cursa de ciclisme del triatló i que va causar retencions de trànsit i que els veïns no pogueren accedir a la platja en estar tallada la circulació en trams de la Nazaret-Oliva".  

L'ajuntament de Gandia ha pagat 35.000 euros a l'empresa ICAN per celebrar aquesta prova.  Al respecte dels diners pagats Estruch ha remarcat que "els 35.000 euros no son una despesa sinó una inversió" pels beneficis que aporta a la ciutat.

Saber la quantitat que costa el Triatlo Full ICAN, 35.00 euros per a una prova d'un dia amb 371 inscrits, ens ha fet recordar el Festivern i sobre tot la gran diferencia de cost perquè l'event de Tavernes no arriba a la quarta part, dura pràcticament tres dies i hi participen sobre les 9.000 persones.

Els càlculs de l'Ajuntament, una mitjana de 50 euros de despesa per persona durant l'event, implica un impacte econòmic sobre els 450.000 euros per a la ciutat, sense comptar amb la propaganda mediàtica, publicitat del poble en les xarxes i revistes, etc. etc.

I després hi ha gent - els de sempre- que malparla del Festivern!!!

Horari especial de Tots Sants

A partir d'avui, 30 d'octubre, s'estableix com és tradicional l'horari especial que regira al Cementeri Municipal amb motiu de la festivats de Tots Sants.

Podeu consultar l'horari al cartell següent que podeu engrandir fent clic al damunt.

 -

AVUI DIJOUS: La regidoria de Foment inicia el II Cicle d'Economia i Territori amb la xerrada "La balança fiscal valenciana" impartida per Rafael Beneyto.




El regidor de Compromís i responsable de Foment, Josep Llácer, ha confirmat l'inici avui dijous, dia 30, a les 20 hores del "II Cicle d'Economia i Territori", xerrada que obri el cicle i que impartirà Rafael Beneyto, analista financer i expert en finançament autonòmic.
L'acte serà en el saló de plenaris de l'Ajuntament de Tavernes, amb la inauguració a càrrec del regidor de Foment, Josep Llácer, i presentació del ponent per Enric Sigalat, president del cercle Euram de la Safor.

Josep Llácer, de Compromís i responsable de Foment local, considera un honor que siga Rafael Benyto qui obri el segon cicle perquè "estem davant d'una de les persones que millor coneix tot allò que fa referència a la balança fiscal dels valencians".

El regidor ha recordat que Rafael Beneyto ha format part de l'equip de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) que, a encàrrec de l’Associació Valenciana d’Empresaris va avaluar la balança fiscal autonòmica i va estimar que els valencians rebem 1.000 milions d’euros menys a l’any que la resta de comunitats. També va formar part del comitè d’experts nomenat per les Corts Valencianes que va determinar que els valencians habíem deixat de percebre 13.500 milions d’euros des del 2002.

Llàcer ha confirmat que "el format d'aquest cicle serà semblant a l'anterior, se celebrarà una sessió des d'octubre fins el mes de juny, alternant xerrades informatives i de debat amb formació específica i presentant els casos particular d'empreses locals".

El II Cicle d'Economia i Territori està organitzat conjuntament amb la Universitat Politècnica de València (Campus de Gandia), Euram de la Safor, Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, l'Injuve i la FVMP.
-