VISUALITZACIONS DE PÀGINES AHIR : 1.539
VISUALITZACIONS ELS DARRERS 30 DIES:
36.839
L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'0pinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Podeu fer ús per qualsevol informació que ens vulgueu donar al nostre correu electrònic:
lacotorradelavall@gmail.com

dissabte, 25 octubre de 2014

Els cap de setmana... futbol! i en aquesta,el PP perd per golejada: 12-0



12-0, talment com si fora el resultat d'un partit de futbol, és el resultat que donen ara els encontres que disputen Compromís i el PP davant dels tribunals després que el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) haja emés una sentència favorable a Compromís i que condemna el govern valencià del PP per haver-li negat els resultats dels baròmetres d’opinió de la Generalitat en l’any 2013.

És la 12 sentència que li guanya Compromís a la falta de transparència del PP, però en aquest cas és la segona vegada que el TSJ condemna al PP per negar-se a facilitar els estudis d’opinió. 
 
Compromís ja li va guanyar un altre recurs igual en les enquestes del 2012 i és per això que la sentència del TSJ diu que estàvem davant: "d’una qüestió ja reiteradament resolta per aquesta Sala”. En altres paraules i segons la sentència: el govern valencià del PP vulnera el dret a la informació que tenen els diputats emparats pels drets fonamentals de l’article 23 de la Constitució Espanyola. 

A més el Tribunal estableix que la negativa del govern valencià del PP vulnera també la normativa estatal i autonòmica sobre la funció estadística pública, que estableix que els resultats estadístics són públics i especifica el dret dels diputats i senadors a obtenir les dades, informes i documents que calen per la seua activitat parlamentària.

Compromís ha celebrat esta nova victòria contra la falta de transparència del PP i ha afirmat que el govern de Fabra ha d'entendre que no pot pagar amb els diners del valencians unes enquestes que només utilitza al seu favor.

Ara, falta saber si el PP recorrerà al Suprem com a manera d'endarrerir el lliurament de les enquestes a Compromís, amb la qual cosa els diners dels valencians continuaran pagant els mal hàbits del govern valencià. "El que hauria de fer el govern del PP és destinar eixos diners a les necessitats més urgents de la societat valenciana i entregar a l’oposició i la ciutadania tota la informació que amaga” ha conclós Compromís.
-

divendres, 24 octubre de 2014

Fanny Grau, menció honorifica del 29é Premi BMW de pintura

La pintora i la seua obra
La vallera Fanny Grau ha estat guardonada amb una de les 10 mencions honorífiques que atorgava el 29é Premi BMW de Pintura. Sobre els 800 artistes de tota Espanya han participat en aquesta edició, on Fanny Grau ha estat premiada.

El jurat, format per crítics de l'art, periodistes, pintors, escriptors, membres de la RAE, de la Real Academia de la Historia, catedràtics en belles arts i directors de revistes artístiques entre altres; decidiren que Fanny fora una de les artistes a rebre la Medalla d´ Honor.

Passió, innovació i sobretot ganes de treballar és el que ha fet que la creadora de "La Cambra de l'Art" haja estat reconeguda pel jurat d'aquestos premis tan prestigiosos dins del món de l'art.
Enhorabona.
Segons Ona Valldigna.

Les alternatives polítiques proposades per Compromís al vet rus




Alguns lectors ens han retret que a la crònica no havíem publicat les "alternatives" a la situació del vet rus, títol genèric de la xerrada. Amics, ¡què València no s'ha fet en una hora! Temps al temps. Això pensem es mereixia un tractament diferenciat i no publicar "un tottum revolutum" atapeït en una sóla crònica. Primer, la crònica general de l'acte i ara les alternatives. Per informació que no siga! Tenim un compromis amb la informació i el complim. 

Unes alternatives que tenen un caire polític, mesures polítiques i de govern, que són al cap i a la fi les que poden i deuen millorar la situació, i no potser com alguns lectors veíem que pensaven, s'anava a dir: on ara tens taronges planta, kiwis o alvocats. 

Ahir, i ja ho hem dit, Josep Maria Panella va remarcar que l camp valencià i, en especial el sector citrícola està malament. El diputat de Compromís va tocar molts punts, es van explicar accions que ja ha fet Compromís de cara a qui poden actuar en el vet rus i no ho han fet, cas del Govern de Rajoy, el Govern de Fabra i fins i tot la Unió Europea.

Panella va indicar les actuacions i propostes polítiques que la coalició ha presentat als organismes adients - Consell, Govern de Rajoy i Europa a traves dels seus diputats- com alternatives per millorar la situació. Son propostes polítiques perquè per millorar l'estat del camp valencià calen actuacions i alternatives polítiques. 
Els assistents molt pendents del que explicava Panella
- La revisió dels acords de lliure associació amb els països que augmenten les seues exportacions a Rússia de manera que complesquen allò que tenen signat amb Europa, sobre tot en el referent a drets humans. 

- La imposició de barreres fitosanitàries més exigents a aquests països tercer i així evitar pressions que facen baixar els preus autòctons. Així també s'eviten altres efectes col·laterals, com l'entrada de plagues, cas del morrut roig des d'Egipte. 

- Establir mecanismes de garantia per als productes hortofrutícoles sense distinció que es vegen afectats pel veto de Rússia i ho han de tindre el temps que dure el bloqueig. 

- Obligar a Europa a complir amb l'objectiu comunitari de cercar nous mercats i mecanismes de conservació dels ja existents per a poder evitar situacions de pèrdues que només amb el caqui i la magrana poden fer perdre 90 milions d’euros anuals als nostres agricultors. 

- Control dels intermediaris i sobre tot de les grans empreses de distribució a nivell europeu perquè no puguen fer baixar els preus en origen als productors amb l'excusa del vet de Rússia. 

- Compensació directa als agricultors valencians que ja de per si pateixen una difícil situació per l’estructura i per la baixa rendibilitat de les seues explotacions i més ara que el camp es veu més perjudicat pel conflicte internacional i la sequera. Això implica canviar el "reparto" d'ajudes que fa ara el Govern de Madrid amb nomes 27.500 euros ens correspon al País Valencià.

- Com a mesures concretes en alguns productes va indicar la necessitat d’impulsar l’exportació del caqui als mercats emergents, així com la magrana valenciana, sense oblidar les ajudes a tot el sector citrícola i no només a les mandarines.


Vídeo remés per Compromís



L'ajuntament de Tavernes ha firmat el conveni LIFE de la UE per actuar en zones humides del terme

Imatge d'una reunió de treball a València
L'Ajuntament de Tavernes, junt a altres municipis de la Safor, ha firmat el conveni LIFE de la UE per a actuar en les zones humides del terme incloses dins del ZEPA Marjal de Safor.

El projecte s'ha presentat a la UE a través de la Generalitat Valenciana i si Europa l'aprova finalment a principis del 2015, cosa amb la qual es té confiança en ser avalat per la Generalitat, serà unprojecte a desenvolupar al llarg de 5 anys i mig, fins al 2020.

Els implicats, per tant, la Generalitat i també la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Vaersa i els ajuntaments de Gandia, Xeresa, Xeraco i Tavernes. Igualment es pot incloure al projecte la UPV Campus de Gandia per aconseguir la col·laboració de Ciències Mediambientals.

El conveni amb Europa es gestiona a través de la Generalitat i propiciarà actuacions en les zones LIC (lloc d’interès comunitari) i ZEPA Marjal de la Safor, del terme municipal.

El regidor d'Infraestructures Agràries i Urbanes, Josep Llàcer, de Compromís, i l'arquitecte municipal, Juan Tormo, s'han reunit amb tècnics de la Conselleria de Territori, Infraestructures i Medi Ambient de la Generalitat per a determinar quines havien de ser les actuacions en les zones del nostre terme que estan incloses dins de l'àmbit LIC i ZEPA Marjal de la Safor. Aquestes actuacions es fan l'empara del Programa LIFE 2014-2020 de la Unió Europea, entitat que subvencionarà en un 50% els projectes aprovats.

Josep Llàcer ha explicat que "el Programa LIFE és l'únic de la Unió Europea dedicat, de forma exclusiva, al medi ambient i fins al 2020 contribuirà al desenvolupament sostenible dins dels objectius de l'Estratègia Europa 2020 en matèria de medi ambient i clima". La dotació per al Programa LIFE serà de 3.457 milions d'euros i subvencionarà al 50% els projectes aprovats. 


L'Ajuntament de Tavernes ha presentat propostes de condicionament dels marges del riu Vaca i barranc del Badell, i la revegetació amb espècies ripícoles per a consolidar els marges, estudiar el control mínim ecològic del riu Vaca i de les inundacions en la zona.

Es preveu igualment "la creació de corredors ecològics (infraestructura verda) amb la interconnexió de las zones humides catalogades de la marjal de la Safor i la marjal de la ribera sud del Xúquer". Es preveu la naturalització de la Sèquia Mare, l'eliminació d'espècies invasores i el restabliment de les poblacions d'amfibis d'especial interés històric i etnològic a Tavernes, per tal de crear un àmbit controlat.

El projecte preveu actuacions per a regenerar i naturalitzar els ullals de Beltran, del Cavaller, de les Penyetes i Ullal Gran, a més del condicionament de les sèquies d'entrada i eixida per a solucionar problemes en períodes de sequera.
-

Josep Maria Panella: "Hi ha hagut improvisació i mala gestió dels governs central i valencià en el vet rus".




- Ni el Govern de Rajoy ni el Govern de la Generalitat Valenciana ham tingut cap interés per disposar o eixir a Europa mesures perquè el cost del vet rus als productes agrícoles comunitaris recaiga sobre l'agricultura i en especial sobre els productes valencians.

- L'agricultura valenciana, una vegada més i com en tantes ocasions i des de fa molts anys ha estat "la pàgana" dels interessos generals i de les polítiques d'Europa.

- El País Valencià tenia un mercat emergent a Rússia amb increments anuals del 30% en les exportacions que ara hem perdut.

- Espanya no està ben considerada dins del context de la Unió Europea, i no ens fan cas, i menys ens han tingut en compte en la crisi agrícola derivada del vet rus, cosa que no ha passat per exemple amb Polònia o en productes concrets com el kiwi italià on va dir que no s'inclogueren les ajudes a les taronges amb el pretext que no estaven en temporada però sí que els kiwis d'Itàlia que tampoc estaven.

Són algunes de les consideracions que al llarg d'hora i mitja va anar desgranant el diputat de Compromís, Josep Maria Panella, en la xerrada col·loquí que va donar ahir en la Casa de la Cultura vallera davant un auditori d'un centenar de persones, majorment productors agrícoles i membres de sindicats com AVA o la Unió.
 
 
Jordi Joan va presentar l'acte i el conferenciant, Josep Maria Panella, indicant que era un acte de Compromís i estava allí en la seua condició de militant de la coalició, mentre Xavier Escrihuela va fer algunes reflexions sobre la situació de l'agricultura a Tavernes, en concret la falta de rendibilitat que està fent que s'abandonen horts.

Panella va començar la seua disertació emmarcant el vet rus dins del context geopolític europeu i va explicar clarament les causes del mateix, nascut arran del conflicte de la Ucraïna i com els interessos confluents de la zona de les tres grans potències (USA, Rússia i la Unió Europea) estaven en l'arrel del vet rus. 
 
 
Panella va explicar tot el desenvolupament de la crisi que arrancava el passat estiu, com el govern valencià del PP no va prendre cap de mesura a pesar de les propostes fetes eixe mateix temps des de Compromís ("estaven de vacances" va dir irònicament Panella) i quines són les mesures que s'han pogut fer i que han determinat algunes millores - ben poques, afirmava dins del context general- en les ajudes cas de les mandarines, que no tots els cítrics valencians.

El diputat de Compromís va recordar que en el cas de les ajudes de nou som "els últims de la fila" i dels 1'1 milions que rebra Espanya en ajudes al País Valencia arribarà només el 2'5% o siga sobre 27.500 euros per a tot el camp valencià.

Un altre punt que es va tractar són les relacions amb els tercers països, aquests que són preferencials i que és on Rússia ha anat a cercar el seu subministrament, cas del Marroc, o el problema de permisivitat en productes fitosanitaris. 
 

Penella va remarcar el que és evident: hi ha una gran preocupació del sector agroalimentari valencià pel veto de Rússia, per la negació d’ajudes per part d’Europa i sobre tot per la improvisació i mala gestió del vet duta a cap des dels governs central i valencià.

El diputat va explicar tota la gestió i propostes fetes en les Corts Valencianes, així com les de Joan Baldoví al Congrés de Madrid i per Jordi Sebastià, únic valencià present en la Comissió d’Agricultura del parlament Europeu.
-

dijous, 23 octubre de 2014

L'Ajuntament de Tavernes habilitarà a novembre el primer parc per a mascotes de la ciutat


Zona per al parc caní

L'alcalde, Jordi Joan, de Compromís ha confirmat que l'Ajuntament habilitarà el primer parc caní i de mascotes els pròxims dies, havent triat per ubicar-lo la zona Els Sequers on s'invertirà 7.300 euros en l'habilitació.

L'alcalde ha confirmat que el parc per a gossos tindrà una superfície de 2.200 metres quadrats, serà una zona completament tancada i amb dues portes d'accés. "És un primer pas, amb el temps serà millorable, però és una experiència que ajudarà els veïns a complir l'ordenança de tinença d'animals de companyia".

Jordi Joan ha indicat que amb aquest servei "es concilia la vida de les famílies que tenen mascotes i aquelles que no en tenen". L'objectiu de l'actuació és, per un costat, cobrir la necessitat que tenen molts propietaris de mascotes de disposar d'un lloc on poder deixar els animals solts, sense limitació d'horaris i sense que representen cap problema als demés veïns.

També ha assenyalat que "les persones que no tenen mascotes volen que els seus fills juguen en zones netes, sense cap perill i diferenciada de la dels animals, una cosa que aconseguim amb la posada en marxa d'aquest parc caní".

La inversió municipal serà de 7.300 euros, IVA inclós, i ha estat encarregada a una empresa especialista que és la que ha ofert a l'Ajuntament el millor preu. La instal·lació començarà a muntar-se només passe Tots Sants, per tal de no destorbar la visita al cementeri.
-

L'alcalde Jordi Joan ha anunciat que Tavernes disposarà de dos habitatges més per a dedicar a lloguer social.


L'alcalde i el funcionari d'IEGE en la visita als habitatges
L'alcalde, Jordi Joan, de Compromís ha confirmat la disponibilitat dels dos habitatges després d'una visita on l'Ajuntament ha rebut les claus de mans del representant de l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (IEGE).
 
Els dos nous habitatges s'inclouran dins del Programa Extraordinari de Lloguer d'Habitatges d’Interés Social. Al respecte l'alcalde ha manifestat que "tenim dos nous habitatges que sumar als quatre que ja disposem. Es demostratiu que les negociacions que vam mantindre amb la directora general de l'EIGE, Inmaculada Garcia Pardo, en el marc del programa de lloguer social donen el seu fruit". 
Jordi Joan, un funcionari de l’EIGE i l'arquitecte municipal, Andrés Moscardó, van visitar fa uns dies els habitatges per valorar l'estat de manteniment i determinar si es pot donar la cèdula de segona ocupació de manera immediata o s'ha de dur a cap un projecte de rehabilitació. 
 
Els anteriors ocupants van entregar les claus a l'Ajuntament perquè abandonaven les vivendes, amb la qual cosa es va donar l'avís a l'IEGE, l'entitat que s'ocupa de la gestió de les vivendes propietat de la Generalitat. L'IEGE es va posar en contacte en l'alcaldia per visitar els dos habitatges i comprovar el seu estat abans de lliurar les claus a l'Ajuntament perquè entren a formar part del pla de vivendes de lloguer.

Els dos nous habitatges estan ubicats en l'edifici conegut com a "finca roja" dels carrers Benifairó i Simat. L'alcalde ha recordat que "en eixe edifici hi ha quatre habitatges que rehabilitaren amb una inversió de 10.000 euros abans de donar-los a persones necessitades del poble. Amb això, l'Ajuntament una vegada més assumeix competències que no li són pròpies, sinó de la Generalitat, i ho fem per millorar la qualitat de vida dels nostres veïns".

.