VISUALITZACIONS DE PÀGINES AHIR :2.251
VISUALITZACIONS ELS DARRERS 30 DIES:42.581

L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'0pinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Podeu fer ús per qualsevol informació que ens vulgueu donar al nostre correu electrònic:
lacotorradelavall@gmail.com

dimarts, 30 setembre de 2014

De molars i cranis

Algunes de les llars de Bolomor
Llegim avui a l'edició comarcal d'uns dels diaris provincials que l'equip de Bolomor està en plena campanya d'excavacions del jaciment. I que dissabte va haver una jornada de portes obertes, una activitat de la qual ací hem informat. 

La notícia en si no aporta res de nou al que s'ha dit en infinitat d'ocasions en els mitjans de comunicació. Realment és un refregit del que és massa sabut, però el que ens sorprén és com malgrat això hi ha una falta de rigor científic en la informació, subsanable amb una simple lectura de les dates que aporta la publicació "La Cova de Bolomor: 25 anys a la recerca del temps perdut", un volum descarregable en la web oficial de l'equip investigador.


I hem llegit "perles" del tipus: "En esta cueva, se han encontrado restos que dan una idea clara de cómo recolectaban y cazaban los hombres primitivos. Molares y cráneos han permitido conocer más sobre el Hombre Neanderthal que vivió en esta cueva".
Un dels fragments de parietal
Vaja, vaja, com que molars i cranis: Començarem per aclarir que cranis no se n'ha trobat cap. ¡Tant de bo se n'hagueren exhumat tres o quatre cranis complets! S'han trobat dos fragments de parietal, ni tan sols complets. 

I quant a molars, doncs sí: s'han trobat dos molars, però també dos canins i un fragment d'un peroné, dels quals no es diu res en la notícia. Però allò que ens deixa bocabadats és l'afirmació de la frase: "De hecho, los restos humanos más antiguos de la Comunitat han sido hallados en Bolomor. Fue un molar de niño que apareció en este yacimiento"

¡Doncs no! La resta humana exhumada amb datació més antiga en el jaciment és un caní superior esquerre que té una edat entre 190.000 i 235.000 anys, mentre el molar esmentat, el primer que es va trobar, "només" té una edat de 125.000 anys.

Un caní, la resta humana més antiga de Bolomor
Però si Bolomor té un ressó, una importància a nivell mundial no és per les restes humanes, que realment hi ha poques (per ara), i en res comparables, per exemple, amb Atapuerca. Bolomor és important per allò que no té Atapuerca i que no tenen altres jaciments en el Món: una datació de l'ús del foc per l'home sobre els 228.000 anys. Un fet que ha permés que Bolomor fora enguany el motiu central d'una de les sales de la Bienal de Venècia, amb una reproducció enmig de la sala d'una de les llars del jaciment
.
I del foc de Bolomor, que ha estat causa i motiu de centenars i centenars d'articles en revistes científiques i es el que li dóna importància mundial, ni se'n parla ni se'n diu res. 

Com se sol dir "tot està en els llibres" I només calia acudir als llibres i informar-se, per poder retransmetre una bona i veraç informació als lectors. 
-

dilluns, 29 setembre de 2014

L'Agència Estatal de Metereologia avisa de la probabilitat de pluges per a demà dimarts i fins divendres.



L'Agència Estatal de Metereologia avisa de la possibilitat de pluges i tempestes en tot l'àrea mediterrània. Està previst que demà dimarts els fronts tormentosos s'estenguen per tota la costa mediterrània i s'aconsella a la població que estiga informada de l'evolució de l'oratge.
Aquests primers dies de la setmana tenim aire fred en nivells alts i unit a la massa d'aire mediterrània càlida i amb alt contingut d'humitat afavoreixen les condicions perquè es donen precipitacions intenses, en ocasions amb tempestes. 

Per a demà dimarts s'anuncia la possibilitat de precipitacions fortes en les zones litorals valencianes, i des del dimecres fins divendres es manté la possibilitat de precipitacions intenses i amb tempestes en el País Valencià.

Recomanacions que es fan:

Amb pluges intenses
 
- Si condueix, minore la velocitat, extreme les precaucions i no es detinga en zones que puguen acumular gran quantitats d'aigua. Circule per carreteres principals i autopistes.
- Mire on aparca. L'augment del nivell de les aigües pot danyar els vehicles aparcats en zones inundables i arrossegar-los.

Amb tempestes
- El perill per a les persones és en camp obert. En les ciutats també hi ha perill de caiguda de rajos, per la qual cosa és convenient col·locar-se prop dels edificis per a protegir-se. Si la tempesta li sorprèn en el camp, no córrega i romanga en llocs elevats, com els alts de muntanyes, crestes o divisòries. No es refugie sota els arbres i allunye's de filats i objectes metàl·lics.

Davant risc d'inundació
- Mantinga's informat per la ràdio i altres mitjans de comunicació de les prediccions meteorològiques i de l'estat de la situació.
- Si ha d'evacuar el seu domicili, trasllade els articles essencials als pisos més alts. Tanque les preses principals d'electricitat i gas i seguesca les instruccions de les autoritats.
-

Alexandre Escrivà Grau, de promesa a realitat musical



Els amants de la música, i els vallers en general, estem d’enhorabona. Alexandre Escrivà Grau (Tavernes, 1996) està consolidant-se com una de les promeses més sòlides de la interpretació musical a terres valencianes, fet que com és ben sabut equival a eixamplar-ne el radi considerar-lo de una de les més sòlides promeses a escala estatal. I això malgrat no haver acomplert encara els 18 anys.

Va començar els seus estudis musicals ben prompte, als vuit anys, a l’Escola de Música "Mestre Arnau" de Tavernes, amb Jose Luís Palomares com a professor en l’especialitat de clarinet fins el tercer curs de grau professional. El curs següent va ingressar al Conservatori "José Manuel Izquierdo" de Catarroja, sota la direcció d’Alberto Ferrer, professor amb el qual va finalitzar el grau professional. Justament aleshores, i en haver conclòs el Batxillerat a l’IES La Valldigna, va aconseguir entrar com a número 1 al Conservatori Superior "Joaquín Rodrigo" de València. En aquest cas, el seu professor d’instrument serà el prestigiós, i també valldignenc, Emilio Ferrando. No sols això, amb la mateixa posició haguera pogut entrar al Conservatori de Castelló. Els que han cursat estudis en aquestes institucions (i aquells altres que ho han intentat) entendran perfectament la dificultat que implica un accés doble com el que acabem d’esmentar. Quasi res porta el diari!

Alexandre Escrivà no sembla tindre mai prou en la seua carrera musical. A més d’haver rebut classes de perfeccionament amb professors de renom, ha participat en diversos cursos de formació. Un dels primers va ser "La música de cambra en el Clàssic Romàntic i el segle XX”, impartit pel professor Robert Silla. Posteriorment en vindrien altres, d’interpretació en especial, dirigits per professors com Enrique Pérez, Rafael Albert, José Cerveró, Carlos Lacruz, Eduard Raimundo, Rafael Climent, Juan Navarro o Jose Franch-Ballester. 



En Ia seua trajectòria, el 2012, amb tan sols quinze anys, va obtindre el segon premi en el "V Concurs de Jòvens Intèrprets" celebrat a Rotglà i Corberà. I aquesta setmana acaba d’aconseguir un dels més prestigiosos guardons musicals que es concedixen a escala autonòmica: el Premi Extraordinari de Final de Grau Professional de Música en l’especialitat de Vent-Fusta. Ha obtingut aquest premi després d’una dura competició celebrada entre el 23 i el 25 de setembre, en la qual han participat els músics joves més brillants de la Comunitat Valenciana, aquells que prèviament havien sigut guardonats amb els respectius premis finals locals de grau pertot arreu de la geografia valenciana. Alexandre va quedar en primer lloc després d’haver sigut qualificat amb la màxima nota en la prova d’interpretació instrumental, amb partitures de C. M. von Weber, Poulenc i A. Copland.

Però, com dèiem, aquest jove de Tavernes no sap el que significa aturar-se. En uns dies participarà en un del més famosos concursos internacionals de clarinet. En concret, des del 15 d’octubre, i acompanyat per sa mare, que sempre ha estat al seu costat, Alexandre viatjarà a Noci (Bari), Itàlia, on concursarà en el 10th International Clarinet Competition “Saverio Mercadante”. Hi interpretarà “Concertino” (de G. Donizzeti) i “Concerto” (de V. Bucchi) davant un jurat de primeríssima fila, conformat per Patrick Messina (França), Jan Jakub Bokun (Polònia), Luís Gomes (Portugal), i Paolo de Gaspari i Antonio Tinelli (Itàlia).

Per tot això, només ens resta felicitar aquesta jove promesa de la música pel que ha aconseguit fins ara i desitjar-li molta sort en tots els reptes que es propose encarar.

Enhorabona, Álex. Amb esforç i dedicació el futur és teu. Ànim i endavant!!!
-

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Si es manté l'actual política lingüística del PP, el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10 % en el 2050 .



Això ho assegura un estudi de Clara Miralles Vila, estudiant de física de la Universitat de València (UV) en un un treball de finalització de grau dirigit pel professor Manel Perucho basat en mètodes matemàtics.

L'estudi pren les dades aportades per les enquestes del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) de la Generalitat Valenciana i la Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Clara Miralles ha emprat dos estudis matemàtics per a descriure la situació sociolingüística i de competència entre el valencià i el castellà en el nostre territori. El primer, el model de Abrams-Strogatz, considera un sistema format per dues llengües en competició: el valencià i el castellà en el nostre cas. El model afirma que el nombre de parlants de cada llengua està també determinat per un paràmetre d'atracció, és a dir, les oportunitats socials o econòmiques que ofereix als seus parlants. El model deixa clar que, en funció d'aquest desigual atractiu, una llengua desapareix sota la preponderància de l'altra. I no cal dir quina desapareix i quina es la que predomina.

El segon model, el de J. Mira i A. Parets, és una versió millorada de l'anterior, ja que supera els dos blocs lingüístics i incorpora un tercer grup de parlants: els bilingües. A més, prediu que el bilingüisme es mantindrà segons el grau de semblança d'atracció de les dues llengües que competeixen i el transvasament d'un parlant d'una llengua cap a l'altra sol passar per l'estat intermedi, el del bilingüisme, i serà més estable com més semblants siguen ambdues llengües en les oportunitats que ofereix al parlants.

Segons l'autora, les dades tractades en el treball mostren una clara tendència decreixent en l'ús del valencià, tendència que, segons les aproximacions del model, conduiria a la seua minorització i possible desaparició. L'autora afirma que qualsevol model és una simplificació de la realitat, però pot ser de gran utilitat a l'hora de predir situacions futures on es pot arribar si no es canvien els patrons vigents i es prenen mesures polítiques i socials adequades per a reconduir la situació.

En poques paraules: la situació lingüística de llengua clarament "de segona" ( o millor és de tercera?) que ha practicat el govern del PP durant 18 anys, amb polítiques en la seua contra fins arribar a signar la desaparició de RTVV, sense oblidar tots els programes i plans educatius de les conselleries i consellers del ram (Font de Mora, ara Català amb el seu decret del "trilingüisme...) deixen un panorama ben trist i complicat per la supervivència del valencià.

I encara sort que per al PP és un dels senyals importants, potser el més important, del poble valencià segons proclamen. Això si de practicar-la, ben poc. I sort, perquè si no ho arriba a ser, potser fins i tot el PP hauria prohibit parlar-lo i usar-lo o li hauria llevat la qualificació de "llengua cooficial", encara que tots sabem que per al PP això de "cooficial" i la consideració que té en l'Estatut, igual que l'article 2 de la Constitució, són simplement paraules que mai no es tradueixen en fets.
-
.

El divendres va haver gran afluència de veïns i veïnes en la jornada de portes obertes de l'Escola Municipal Víctor Calatayud


El divendres 26 per la vesprada es va celebrar una jornada de portes obertes en l'Escola Infantil Municipal i que ha servit perquè mares i mares dels alumnes, així com molts veïns vallers, hi hagen acudit per tal de conéixer unes instal·lacions modèliques i que, ara per ara, són del millor que hi ha a les terres valencianes quant a escoles infantils municipals.

L'alcalde, Jordi Joan, que estava acompanyat de la regidora de contractació, Llum Sansaloni, i l'arquitecte municipal, Joan Tormo, han estat les dues persones que han explicat als visitants les característiques de les instal·lacions. 



En conjunt ha estat una jornada que ha servit per conéixer les noves instal·lacions que han suposat quant a obra una inversió superior als 600.000 euros (solar a banda) i que en una primera fase ha permés executar l'escola infantil i en una segona acabar l'Escola d'Adults i l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques que s'ubicaran a la planta superior de l'edifici.


Entre els veïns que han acudit a conéixer l'escolar cal destacar la presència de Helena Calatayud, filla de D. Víctor Calatayud, el mestre que dóna nom a l'escola, i que també va ser mestra al col·legi Alfàndec. Ha estat rebuda per l'alcalde, Jordi Joan, i la regidora de contractació, Llum Sansaloni.


Com hem dit, l'alcalde i l'arquitecte municipal han fet una explicació de tot el que ha suposat aquesta obra des dels seus inicis, les característiques i amb quins plantejaments tècnics i educatius s'han obrat les instal·lacions.


Però millor que nosaltres, les paraules de l'alcalde Jordi Joan i de l'arquitecte Joan Tormo ens podem il·lustrar, informar i aclarir tots els dubtes que puguem tindre sobre el centre educatiu. Escoltem-los



-

La comunitat educativa de l’IES Jaume II El Just “es mulla” per l’ELA



El divendres, 26 de setembre, a l’IES Jaume II El Just s’ha fet un acte de solidaritat amb els malalts i familiars de l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica) on ha participat tota la comunitat educativa (alumnes, professors, mares i pares) i familiars d’afectats per aquesta malaltia, l’alcalde, Jordi Joan, i alguns regidors de la corporació municipal i dos membres de l’associació ADELA-CV, que dóna suport als afectats i familiars d’aquesta malaltia. 

El lema de l'acte era “Fes l'ona per l'ELA i mullat" i amb ell s’ha aconseguit conscienciejar l’alumnat del que suposa aquesta malaltia i tota la gent del centre s’ha implicat en la campanya que pretenia recollir donatius per a l’ajuda als afectats i per a la investigació. 

Des de fa uns dies els professors organitzadors i els tutors van repartir als estudiants un full per explicar i implicar els estudiants i les seues famílies en la campanya i per recollir els donatius. A les 11:30 h., en un saló d’actes de gom a gom, la directora, Esperança Micó, ha saludat els presents i ha cedit la paraula a l'alcalde, Jordi Joan, que ha manifestat la seua alegria tant per visitar el seu institut com pel suport a aquesta activitat solidària. L'alcalde ha remarcat que també ha conegut de prop la malaltia en la persona d’un amic i company de partit molt estimat. 


Després, la vicepresidenta de l’associació ADELA ha agraït la iniciativa del centre i Bàrbara Chiralt, la seua treballadora social, ha fet una breu xerrada informativa per tal de visibilitzar l’ELA i explicar com es pot millorar la qualitat de vida dels pacients afectats, mentre es visionaven en una pantalla unes imatges impactants però esperançadores. Cal destacar l’actitud receptiva i educada del nombrosíssim públic assistent. 

Després, als jardins de l’institut, mentre continuaven recollint-se diners, s’ha relitzat la part més lúdica de l’activitat, consistent en llançar-se per parelles un poal d’aigua freda, en accions successives i formant una ona. El motiu d’aquest acte no és trivial: es tracta de compartir, encara que siga uns instants, la sensació que sol tindre una persona afectada d’ELA que, segons els experts, en certa manera és semblant al fet de rebre un poal d’aigua freda d’imprevist. 
 
Finalment, la professora Maria Josep Canet, de qui sorgí en un principi la iniciativa, ha llegit a tots els assistents un repte que s’enviarà a altres tres instituts propers, perquè continue la campanya solidària: el “Mondúver” de Xeraco, el “Llopis Marí” de Cullera i el “Vall de la Safor” de Vilallonga. 

En total s’han recaptat 1.554’84 euros que han sigut lliurats a les representants de l’associació ADELA que s’havien desplaçat expressament des de València per col·laborar en aquesta campanya de conscienciació i que han agraït sincerament les mostres de solidaritat del nostre poble.
Més informació:

-