VISUALITZACIONS DE PÀGINES AHIR : 1.048 VISUALITZACIONS ELS DARRERS 30 DIES: 45.629
L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'0pinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Podeu fer ús per qualsevol informació que ens vulgueu donar al nostre correu electrònic:
lacotorradelavall@gmail.com

dissabte, 20 desembre de 2014

Avui, Nadales al Carrer


Aquesta vesprada, a partir de les 17'30 hores s'inicia "Nadales al Carrer" pels carrers de la ciutat amb la participació de diverses associacions i entitats. Cliqueu damunt el cartell per a  més informació.

En acabar l'acte s'oferirà xocalata al preu d'1 euro per a destinar a ACUDE associació de familiars i amics de persones dependents.

Bon Nadal a tots i totes... però valencià!!



S’acosta Nadal–Cap d’Any–Reis, època màgica per a tots aquells que sóm culturalment catòlics - una forma de dir- independentment de ser creients, agnòstics o ateus, catòlics practicants o anticlericals convençuts. 

Ens hem criat dins d'una cultura de tradició cristiana i aquests dies ens porten a la memòria vivències de la nostra infància, de la nostra i dels pares, avis, besavis... que ens han arribat per tradició oral. 

El dia de Nadal, se’ns presenten amb una parafernàlia que transcendix dels actes religiosos i, fins i tot, de la mateixa religió. La gastronomia nadalenca, les cançonetes de Nadal, les estrenes, les innocentades, les múltiples celebracions festives, els àpats, els regals dels reis, etc., formen part indissociable de la nostra tradició, de la nostra cultura i personalitat. 

La globalització uniformitzadora i anihiladora que ens toca viure anorrea les cultures i canvia els trets específics dels pobles que tenen una personalitat diferenciada per altres trets universals que són clons vulgars i uniformes, idèntics arreu del món. 

Mirem la gastronomia nadalenca i en concret el sopar de la nit de Nadal i al dinar del dia de Nadal. La tradició valenciana durant centenars d’anys, era a la nit del 24 de desembre –que els valencians sempre hem anomenat nit de Nadal, i no cal usar per a res el castellaníssim i innecessari Nochebuena– fer un sopar frugal que es diferenciava d'un dia normal pel fet que, per a postres, es menjava fruita seca, com ara ametles, avellanes, castanyes, bellotes dolces, figues seques, panses, etc., i, per descomptat, el tradicional panfígol. Sopar lleuger que permetia dormir bé i arribar amb forces i bona cosa de gana al dinar del dia de Nadal, el típic putxero valencià amb pilotes. 

A partir de 1960 la televisió entra a les nostres llars i els valencians coenixem que, a altres punts d’Espanya, la nit de Nadal és costum fer un apat amb angules, gambes, llagostins, percebes, un besuc al forn o mig corder rostit i, per a postres, dolços a orri. I com no ... a copiar i, ¡hala!, bona fartada per a sopar. 

I l’endemà, dia de Nadal, no volem renunciar a res, ¡això podíem fer!, i ens mengem l’olla de Nadal amb pilotes, el torró i tot el que siga menester. I sort que el dia 26 de desembre, segon dia de Nadal que se menjava un bon plat de canalons de les sobres del putxero, ara ja no és festa i podem anar a l’ambulatori a buscar ajuda per a combatre l’enfit. 

I de les cançonetes de Nadal... Els valencians, durant anys i anys, hem cantat les nadales en la nostra llengua. Manuel Sanchis Guarner en va arreplegar unes quantes publicades al seu Cançoneret de Nadal que, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha reeditat amb un CD amb tretze nadales. 

Eixes són les cançonetes que els valencians hem cantat sempre fins que se'ns ha ficat al cap que en lloc de cantar les nostres nadales el que havíem de fer és mirar “cómo beben los peces en el río”, que es veu que és d’un nivell intel·lectual més elevat. 

Però com açò de la globalització no s’entreté, ara, gràcies als mitjans de comunicació i als altaveus dels grans "hiper mercats" o "El Corte Inglés" ja no interessa si “los peces beben y vuelven a beber” o si el “chiquirritín está dormidito entre pajas”, ara l’interés rau en jingle bells, joy to the word, deck the halls, let it snow, up on a housetop, sleigh ride, winter wonderland o here comes Santa Claus, tot amb autèntic i inequívoc sabor americà. Com toca. 

De tota manera, afortunadament, encara hi havem uns quants valencians que estimem les nostres coses, i cantarem el "Pastoret ¿d'on vens?, o "Davall d'una penyeta", o qualsevol altra cançó de Nadal genuïnament nostra. 

Us desitgem un molt bon Nadal a tothom.

El Pare Nadal arriba a Tavernes


El Pare Nadal ha estat matiner i s'ha avançat uns dies en la seua arribada a Tavernes. I ho ha fet per visitar els xiquets i xiquetes de l'Escola de Jocs de la Regidoria d'Esports que van viure ahir per la vesprada una jornada memorable en poder parlar, saludar i lliurar la seua felicitació al Pare Nadal.

Uns 250 xiquets i xiquetes, acompanyats dels seus familiars directes, s'havien congregat a la pista principal i graderies del pavelló municipal. Els xiquets i xiquetes, acompanyats dels respectius monitors, saltaren a la pista formant grups segons l'edat per fer una demostració als pares de tot allò que practiquen i duen a cap en l'Escola de Jocs: salts, curses, llançaments... tot una sèries d'exercicis amb la finalitat de potenciar la mobilitat i les destreses motrius dels menuts, i que també aprofita per recuperar alguns d'eixos jocs de carrer que els valencians anem perdent amb el pas del temps, cas del sambori o les bitlles.

Després de la demostració infantil, va arribar el moment més esperat pels menuts i el Pare Noel acomplia les expectatives entrant al pavelló entre els aplaudiments dels xiquets, un joc de llums i música acordada al moment. El Pare Noel va posar per a fer-se la foto de família amb tots els xiquets i xiquetes, monitors i regidors del govern municipal valler.

Després els xiquets i xiquetes van poder saludar personalment els xiquets i xiquetes, ara amb l'esperança que el personatge arribat de les fredes terres del nord d'Europa faça realitat el seu somni el dia de Nadal, en forma del joguet amb el qual estan somniant de fa dies.

“Frágil”, d’Adriana Serlik, es presenta a l’Espai d’ART



Ahir divendres, 19 de desembre, es va presentar “Frágil”, el darrer llibre d’Adriana Serlik, la poeta i artista polifacètica argentina que viu a Gandia. L’acte es va realitzar a l’Espai d’ART de Xaro Bonilla, al c/ Sant Francesc, 22 en un ambient de cordialitat, donat el fet que l’autora del llibre de poemes compta amb un bon grapat d’amics entre els valldignencs, ja que visqué a Simat allà pels anys 2004 i 2005. 

L’amfitriona, l’artista vallera Xaro Bonilla, amb l’amabilitat que la caracteritza, ha donat la benvinguda al nombrós públic assistent i ha cedit la paraula a la presentadora del llibre de poemes, la professora Rosa Magraner, la qual ha fet una breu referència al recorregut vital i artístic de l’autora, que va nàixer el 1945 a Avellaneda. A continuació, Rosa Magraner i l’autora han recitat alguns poemes. 

Adriana Serlik ha tingut una vida atzarosa i intensa en experiències i ella, que és una persona senzilla, tendra, culta, extremadament sensible, ara se sent fràgil, com bé mostra el poema que clou el llibre i que alhora li dóna títol. És, però, una dona forta, valerosa, que sap gaudir sàviament, tant dels seus records més entranyables, com dels seus fracassos convertits en coratge i compartir-los, tots, amb les persones que estima i que l’estimen. Adriana se’ns despulla amb la seua poesia clara, diàfana. Se’ns mostra de vegades amb fines tonalitats humorístiques, sovint amb la més pura innocència de la infantesa o l’adolescència, però també amb la força de la madura rebel·lia contra l’abús de poder i la injustícia. És així com aconsegueix arribar al lector. 

Un llibre magníficament editat, amb una suggerent fotografia de Lluís Romero en la portada i, com diu el bellíssim pròleg de l’escriptor Alfons Cervera, amb uns poemes esperançats i admirables. Com ella és. Quasi res!

Activitas solidàries de cap de setmana del Club de Tenis Valldigna i el Rugbi Club Tavernes


El Club de Tenis Valldigna i el Rugby Club Tavernes se sumen un any més al projecte solidari de les 300 caixes d'aliments per a les famílies més desfavorides de la Valldigna, organitzant amb aqueixa finalitat un conjunt d'activitats esportives per avui dissabte, dia 20, i diumenge, 21 de desembre. 

El Club de Tenis Valldigna ha programat, per al dia 20, les següents activitats obertes a tot el món: spinning, aquazumba i cross-trainning. Per poder participar-hi cal aportar un quilo o més d'aliments no peribles. Així mateix, i des del passat dilluns dia 15, hi ha instal·lada una taula per a recollir aliments perquè, les persones que ho desitgen encara que no participen en les activitats programades, puguen col·laborar-hi aportant aliments per a les 300 caixes solidàries. 

El Rugby Club Tavernes, d'altra banda, ha organitzat un partit solidari que enfrontarà al primer equip local contra el Sant Roc València per a demà diumenge, 21 de desembre, a les 12:00 hores. El club convida als veïns a acudir i gaudir del partit, col·laborant amb l'aportació d'un quilo o més d'aliments. 

A més d'aquestes activitats organitzades pel Club de Tennis i el Rugby Club, altres clubs esportius de la localitat també s'han sumat un any més al projecte de les 300 caixes, organitzant diversos esdeveniments. És el cas de la Sant Silvestre del dia 29 de desembre, organitzada pel Club d'Atletisme la Valldigna, i el triangular organitzat per el Club de Bàsquet Tavernes, que està previst per al cap de setmana del 27 i 28 de desembre. Pròximament informarem amb més detall.

Els veïns de la Valldigna també poden col·laborar en la campanya de les 300 caixes solidàries d'aliments apadrinant una de les 300 famílies més desfavorides de la Valldigna. Per a fer-ho, només cal anar als locals de Creu Roja de Tavernes, carrer Nou 11, i agafar una caixa (també es poden utilitzar bosses), comboiar els amics, familiars o veïns, i entre tots omplir-la amb almenys 14 productes diferents, com ara: oli, llet, arròs, sucre, sal, conserves, dolços, sucs, cereals, cacau soluble, pasta, formatge, galetes, etc. i entregar-la, fins el 2 de gener, a Creu Roja. El cost estimat de la caixa, segons la marca dels productes, és d'uns 20 euros.
 A més de l'opció d'apadrinar una o més famílies omplint una caixa, enguany també col·laboren en la campanya els supermercats d'alimentació, Super Patri, Más y Más i Consum, on s'hi han instal·lat 3 punts d'arreplegada d'aliments (carros de la compra) senyalitzats
-

Concurs de felicitacions nadalenques de la Federacio de Falles de Tavernes


Ahir per la vesprada, a la Casa de la Cultura, es va celebrar el concurs de Felicitacions Nadalenques que tradicionalment organitza la Federació de Falles de Tavernes i compta amb un bon nombre d'artistes xiquets i xiquetes participants.

Els xiquets i xiquetes van dibuixar la seua felicitació i ara serà un jurat designat per les falles qui designe els dibuixos guanyadors del concurs i els seus autors, cosa que es farà en un pròxim acte faller.
-

 


Inauguració de l'exposició "Cara a Cara" de Christian Miñana i Oskar Pouzols.




La Casa de la Cultura de Tavernes va acollir ahir la inauguració de l'exposició "Cara a cara" dels artistes valldignencs Christian Miñana i Oskar Pouzols. L'exposició es podrà visitar fins el dia 31 en l'horari habitual de 18 a 20 hores. 

La presentació la va efectuar el regidor de Cultura, Evarist Sansaloni, que va recordar l'ajut i la implicació de l'Ajuntament a l'hora de donar a conéixer els artístes locals, i feia unes pinzellades del que era l'exposició: dos artistes amb estils que semblen contraposats, però que alhora es mostren com a complementaris almenys quan a les sensacions i impressions que donen a l'espectador. 
 

Un argument que també reprenien els artistes en la seua intervenció, i on cadascú va destacar allò que li és característic, Oskar és amant i aficionat al món manga, cosa que s'evidencia en les obres exposades, i també a tot allò que implique en la pintura i el dibuix el detall, com reconeixia, "sóc perfeccionista i detallista". Com solen dir els seus coneguts, com si hagués nascut amb un llapis en la mà. 
 

Christian Miñana barreja l’expressionisme abstracte i figuratiu, estil aquest que desenvolupa habitualment en blanc i negre. "No pose mai el titol al quadre perquè vull que cadascú interprete l'obra individualment, sense insinuacions del titol" indicava alhora que expressava que com autor, sent una gran satisfacció acabar un quadre i mostrar-lo a la vista dels demés. 

I d'eixe "Cara a cara" que dóna títol a l'exposició hi havia l'obra conjunta que presideix l'exposició i que podeu observar de fons de la primera fotografia.
-

La Mancomunitat de la Valldigna edita un calendari sobre l'etiquetatge de la taronja





La Casa de la Cultura de Tavernes va acollir ahir la presentació del calendari que publica la Mancomunitat de la Valldigna i que, una vegada més i com és habitual, té com a base i referent temes valldignencs, en aquest cas el món de la taronja i les etiquetes de comercialització usats pels comerços al llarg del temps. Enguany el calendari té el preu simbòlic d'1 euro, que serà destinat a l'Associacip ADISVA.

El regidor de cultura de l'Ajuntament de Tavernes, Evarist Sansaloni, va iniciar l'acte amb unes paraules de benvinguda als assistents, al qual van seguir las paraules del president d'ADISVA, Eugenio Pérez, i la del vicepresident de la Mancomunitat, Agustí Pacual, que va remarcar l'objectiu del mateix calendari, que com ja hem dit és potenciar el coneixement d'un dels aspectes de la Valldigna, i enguany s'havia pensat en un tema que resulta atractiu des del punt de vista artístic, i gràfic com és l'etiquetatge de la taronja. 
 

Molt interessant i didàctica va ser la xerrada de Jorge Garcia, director de marqueting de Frutas Bollo, que a partir "dels cromos" que al llarg de la història han servit per etiquetar les taronges de la Valldigna, va fer un repàs del que ha estat el treball de comercialització de la taronja en la nostra subcomarca. 

Això ho aprofitava per recordar els origens i primers magatzems de la Valldigna, per continuar amb aspectes i maneres de com es feia en aquell temps, amb els "assentadors" als principals mercats espanyols, els cupos de comercialització i efectuant un repàs de tants i tants comerços han nascut, han treballat i han desaparegut a la Valldigna (fins i tot empreses i comerços estrangers desapareguts de la memòria valldignenca), però que ens han deixat com a petjada del seu pas i per a la història l'etiquetatge i "els cromos", veritables obres d'art que ens parlen d'un temps i un treball i forma de vida passats.
 

Finalment va explicar les actuals tècniques d'impressió, directament als caixons o les caixes de cartró, com un símbol del pas de temps i modernitat, encara que una cosa deixava clara, i és que malgrat això al final és la qualitat del producte el que s'imposa als mercats.

Com hem dit ja, molt interessant i una petita lliçó sobre un aspecte de la Valldigna que està i ha estat nucli de la nostra vida: la taronja i la comercialització. Esperem que la Mancomunitat ara li demane a l'autor, Jorge García, que aquesta xerrada com a mínim prenga forma d'article, i poder-lo llegir en un pròxim exemplar de "L'avenc" i ben il·lustrat amb les etiquetes del calendari. Paga la pena. (¿Ens podem atrevir a dir que dóna, fins i tot, per a un llibre monogràfic dels que edita la Mancomunitat, i a tot color? Endavant!)