VISUALITZACIONS DE PÀGINES AHIR : 1.311
VISUALITZACIONS ELS DARRERS 30 DIES: 36.441

L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

divendres, 31 de juliol de 2015

Cloenda del Club de lectura 2014-15 de la Biblioteca Municipal amb “La melodia del desig” de Ferran Garcia-Oliver


Un nodrit grup de lectors que participen assíduament en el Club de lectura, organitzat per la Biblioteca municipal, es reuniren la nit de dijous, 30 de juliol, per a dialogar al voltant de la novel·la “La melodia del desig” amb el seu autor Ferran Garcia-Oliver. 


Per tercer any consecutiu, per a la cloenda de les activitats del club de lectura, es va fer un sopar a la porxada de la Casa de la Cultura, organitzat per les bibliotecàries Carmen i Aina, i amb la presència de la regidora de cultura Encar Mifsud, amb les aportacions culinàries fetes pels mateixos participants. En acabant, el cantautor valler Quim Sanç va amenitzar la vetlada amb una emotiva interpretació del poema “L’Asguinaldo” (Ai Déu com no m’ha fet arbre...) de Joan de Timoneda, corejat efusivament a les tornades pels assistents. 


Després, la professora Rosa Magraner presentà l’escriptor, la seua bibliografia més destacada i hi va introduir el diàleg al voltant de la novel·la que fou Premi Alfons el Magnànim de Narrativa 2013. Una narració bellíssima dels amors d’una monja de la Saïdia, Magdalena de Bordils, i un artesà orguener, Genís Tristany, admirablement ambientada en la València bulliciosa, riallera i funesta, rica i miserable de principis del s. XV. En paraules del mateix Ferran Garcia-Oliver, un homenatge d’estima a la ciutat cap i casal del Regne, que no sempre ha sabut mostrar-se integrada a les comarques, allunyat dels tòpics més rancis. 


Els lectors felicitaren l’escriptor, li mostraren la seua grata satisfacció en haver llegit la novel·la i estigueren encantats amb les seues explicacions al voltant de la gestació del relat, dels passatges més colpidors i sucosos, de la versemblança de la ficció, del magistral ús de la llengua, rica i culta del narrador, i alhora viva, enginyosa i popular en els diàlegs. 


El Club de Lectura reprendrà les seues activitats a partir de setembre i convida a sumar-se a tots aquells que estiguen interessats per la bona literatura i en compartir l’experiència lectora, que és una de les millors fonts d’enriquiment i creixement personal. 
-

Tavernes assumeix la neteja del riu Vaca, responsabilitat de la Confederació.



 
L’Ajuntament de Tavernes ha iniciat la neteja d’una part del llit i voreres del riu Vaca amb l’objectiu d’eliminar canyes, malesa i objectes abocats al riu que puguen impedir l’eixida de les aigües cap a la mar. Els treballs es duen a cap amb maquinària pesant especial i amb un pressupost de 4.000 euros a càrrec de la partida de Medi Ambient.


Tal com va fer la pasada legislatura i a pesar de que la neteja del riu no és una competència municipal, sinó de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el govern municipal se n’ocupa d’aquesta tasca mentre estem a l’espera que s’inicien les obres de canalització del riu Vaca. 

Des de fa uns dies, i tal com ha assegurat el regidor responsable Javier Escrihuela, s’està actuant en el paratge denominat “l’Illeta del Tol·lo”, que sempre esdevé problemàtica en cas de grans pluges, quan se solen produir inundacions localitzades. Els treballs els du a cap amb un pressupost de 4.000 euros l’empresa “Excavaciones i Desbroces Martínez S.L”, una empresa de Benicolet que està especialitzada en aquestes tasques i que ja havia treballat per l’Ajuntament en altres legislatures. 

Javier Escrihuela ha assenyalat al respecte que les tasques serveixen “per a previndre possibles inundacions per una crescuda del riu si es donen grans trombes d’aigua, uns fenòmens que són freqüents al nostre poble en el mes de setembre i resta de la tardor, amb els problemes i perjudicis que produeix als nostres camps”. 
 
El regidor ens ha comentat el caràcter de prevenció de l’actuació i ha indicat que el govern vol llançar un missatge de tranquil·litat i que els veïns vegen que l’Ajuntament, sempre dins de les seues possibilitats, treballa perquè no es donen situacions preocupants. Així considera que l’eliminació de canyes i altres elements vegetals, minoritza el perill de taponaments en el riu.
Eixida d'un col·lector de pluvials
Javier Escrihuela ha confirmat igualment que les dues següents actuacions seran a càrrec d’empreses locals, la del Barranc de Malet, a càrrec de “Transtonis” i la zona del Molí del Pla,  de l’empresa de Rafa Grau. 
-

Josep Llacer, nou secretari local del Bloc i Compromís


 
Josep Llácer és el nou secretari local del Bloc i Compromís de Tavernes, elegit en l'assemblea local celebrada ahir. El regidor va presentar la seua candidatura i després de la preceptiva votació, va ser recolzat per una ampla majoria de vots dels militants presents. 

La sessió va ser doble. Primerament va tindre lloc l’elecció de secretari local del Bloc i, acabada aquesta, s’havia de procedir a l’elecció del secretari local de Compromís (coalició on s'integra el Bloc), ara en votació on participaven també els militants de Iniciativa, cosa que no va caldre en acceptar els militants el resultat de l’anterior votació. 

El nou secretari local va donar a conéixer els components de la nova Executiva Local, dins de la qual hi ha diversos regidors de l’Ajuntament i alguns dels components de l’anterior executiva. Llácer va indicar que pròximament donarà a conéixer les àrees de responsabilitat de cada membre en la nova executiva local.
-

Alexandre Escrivà Grau, una promesa feta realitat en el clarinet

Alex amb Pascal Moragues, clarinet principal de l'Orquesta de París i professor en el Conservatori Superior Nacional de Música de París.


El passat mes de setembre del 2014, i des d’aquestes pàgines de la Cotorra, informàvem als amants de la música i als vallers en general, que estàvem d’enhorabona: Alexandre Escrivà Grau, un jove veí nostre, s’erigia com una de les promeses més sòlides de la interpretació musical a terres valencianes. 

I ara, en aquests moments, i quan encara no ha acomplert els 19 anys, aquella predicció està convertint-se en una realitat. Alexandre va entrar com a número 1 al Conservatori Superior "Joaquín Rodrigo" de València, i sota la batuta del seu professor d’instrument, el prestigiós catedràtic i també valldignenc Emilio Ferrando, va continuar de manera brillant la seua carrera musical. 

A més de participar en nombrosos cursos de formació amb professors de renom, no para d’aconseguir mencions d’honor. Si fa un any havia guanyat un dels més preuats guardons musicals que es concedeixen a escala autonòmica (el Premi Extraordinari de Final de Grau Professional de Música en l’especialitat de Vent-Fusta) i, poc després, havia obtingut el Premi Professional Autonòmic de Música (convocat por la Consellería d’Educació, Cultura i Esport i celebrat l’octubre passat), també el mes d’octubre del 2014 aconseguia el segon premi en un del més famosos concursos internacionals de clarinet: el 10th International Clarinet Competition “Saverio Mercadante”, celebrat a Bari (Itàlia). La seua progressió anava in crescendo. Des d’aleshores, i a mena de síntesi, les següents dades ho corroboren. 

Àlex va guanyar el 1r premi en el “Segundo Concurso para Jóvenes Clarinetistas”, organitzat pel projecte Mentoring Music Matters, celebrat el present mes de juliol del 2015 a Valderrobres. Val a dir que va rebre l’únic premi atorgat per un tribunal constituït per músics de primer ordre a escala internacional. Sense anar més lluny, un d’ells, Pascal Moragues, clarinet principal de l'orquestra de París i professor en el Conservatori Superior Nacional de Música de París, va elogiar públicament el gran potencial d’Alexandre Escrivà, tot destacant-hi la musicalitat, l’espectacular so que treia del clarinet i la seua acurada tècnica. Venint de qui venia aquesta lloa, no es pot demanar més. 


Interpretant el 1r Concert de C.M. von Weber a la final del concurs.

Però va haver-hi més: Moragues va convidar Àlex Escrivà a interpretar com a solista el Concert Nùm, 3, de Carl Stamitz, juntament amb la orquestra del projecte Mentoring Music Matters. L’esdeveniment tindrà lloc prompte en un auditori de referència dintre del panorama musical espanyol. 

Ara bé, amb això no s’acaben les bones notícies. Àlex ha participat en uns altres dos concursos públics. En el primer (celebrat el 6 de juny del 2015), va guanyar l’única plaça de clarinet que convocava la JOSC (Jove Orquestra Simfònica de Castelló de la Plana). En conseqüència, els propers dos anys formarà part de l’esmentada orquestra com a clarinet titular. En el segon concurs on va participar (14 de juny del 2015), va obtindre igualment la plaça de clarinet, en aquest cas en la JOSB (Jove Orquestra Simfònica de Barcelona). Per aquesta raó, haurà de compaginar la seua participació com a clarinet titular en ambdues orquestres simfòniques els propers anys. 

Àlex s’ha marcat nous projectes. Sense ànim de ser exhaustius, direm en primer lloc que es presentarà al ClarinetFest (possiblement el congrés de clarinet més important del món i que en l’actual edició se celebrarà a Madrid), on gaudirà d’una master class amb l’italià Corrado Giuffredi, un dels mestres més reconeguts en el panorama musical internacional del moment. 

Pel mes de febrer té previst participar en el Concurs de Joves Intèrprets que es realitzarà a Xàtiva. Però és a una altra escala on s’ha plantejat un repte a l’abast de pocs: participar en les proves de la JONDE (Joven Orquesta Nacional de España). I això ja són paraules majors. 

Per tot açò i per molt més, aquesta jove promesa de la música té al seu davant unes perspectives de futur excel·lents. Enhorabona, ànim xiquet i endavant!!!

Tavernes exporta el model de fraccionament d'impostos


Tríptic del 2012 informatiu del fraccionament IBI

El nou govern de Gandia ha hagut d’aprovar un pla d’ajust, que obliga a pujar impostos, a més d’una sèrie de mesures dràstiques per tal de salvar l’Hisenda Municipal. Com és sabut i propagat tots els dies pels mitjans de comunicació, el govern del PP de Torró ha deixat la ciutat ducal “en bancarrota”, talment com destrossar l'Hisenda Municipal a Tavernes el govern del PP, i ara, com hem fet ací, s’han d’estrenyer el cinturó a més de buscar mesures perquè els veïns i veïnes puguen atendre les seues obligacions fiscals municipals sense problemes. 

I en aquest context, sembla ser que per aquella ciutat són bones les mesures que va aplicar Tavernes, mesures que van ser molt criticades pels de sempre, mentre demanaven que ací seguirem el model de Torro a Gandia (espectacles costosos, despeses sense parar...), un model que ha acabat malament i ben malament. 

Tavernes, com es sabut, va establir ja en la passada legislatura, primer, el fraccionament dels impostos municipals i en una segona fase va establir que els veïns i veïnes vallers pogueren pagar-los en còmodes terminis mensuals, una possibilitat a la qual s’han acollit molts ciutadans i que s’aplica també en la present legislatura. 

Segons diu la premsa, Gandia pot també seguir el mateix camí i procediment de Tavernes. A Gandia s'està plantejant que el plenari s’adrece al Servei de Recaptació de la Diputació perque fraccione, sense recàrrec – com Tavernes- els rebuts dels contribuents.

El fraccionament s’aplicaria a l’IBI, vehicles de tracció mecànica i fems, entre altres. Ací a Tavernes, primer es va fraccionar l’IBI en tres pagaments, sense recàrrec, i després es va fer una passa endavant i l’Ajuntament va sumar tots els impostos i va establir pagaments mensuals.

Cal també dir que Tavernes recapta els propis impostos, mentre Gandia els té transferit a la Diputació de València, per això ha de sol·licitar el fraccionament a l’entitat provincial. 

En resum, el model Tavernes s’exporta i les decisions que en el seu moment va prendre el govern municipal també és acceptat en altres llocs.
-

Demà dissabte, ruta ecològica "Racó Joana-Ullals de Tavernes".



 
Demà dissabte, dia 1 d’agost, i dins de les activitats programades per la Mancomunitat de la Valldigna en col·laboració amb el Grup de Muntanya Valldigna hi ha programada la ruta senderista “Racó Joana- Ullals de Tavernes”.  

Descripció de l'activitat: ruta senderista i ecológica "Tavernes de la Valldigna - Camí Travesser de Favara- Mirador de la Mediterrània- Camí del Mirador - Ullal del Gat - el Bou - Ullals del Gran i les Penyetes - Tavernes de la Valldigna''. 

Eixida: oficina Tourist - lnfo Tavernes de la Valldigna a les 8.00 hores amb vehicles particulars. 

lnici de la Ruta: Párquinq de Marjaletes (primera rotonda a l'esquerra a !'entrada de Tavernes de la Valldigna) a les 8.30 hores.

Dificultat: MODERADA 9 Km.
Durada: 4 hores 15 minuts. 

*S'haurà de portar roba adequada, aigua, entrepà, crema solar, gorra i sabates apropiades.

Tots no som igual... ni de lluny!!!


Així resumia temps arrere l'agravi valencià el diari Levante-EMV cada any

La Constitució diu que tots els espanyols són iguals davant la llei però el text de la Constitució queda buit quan tractem dels serveis públics bàsics o les oportunitats. 

Sí que és fort, però no és nostra la reflexió: Es desprèn de l'informe sobre les balances fiscals (dades del 2012 ) que ha fet públic el Ministeri d'Hisenda i on se sentencia que el País Valencià és la tercera autonomia amb pitjor saldo fiscal perquè paguem 1.453 milions més del que rebem de l'Estat malgrat ser l'única amb una renda per càpita inferior a la mitjana. I si açò no és bastant, damunt som la pitjor finançada. 

La balança fiscal ens ofereix dades alarmants: cada valencià rep 376 euros menys que la mitjana estatal per a protecció social, o siga 1.926 milions anuals menys del que ens correspon per mitjana. Un asturià compta amb 1.658 euros més, un basc amb 1.068 euros més i un castellanoleonés, 504 més. Opinen vostès.

També els valencians rebem 151 euros menys que la mitjana (772 milions total) per a promoció econòmica. Un extremeny té 489 euros més. 

Un valencià té 81 euros menys que la mitjana per a infraestructures (412 milions totals) mentre per exemple els gallecs reben 424 de més (¿d'on és Rajoy?) i si parlem de sanitat 16 euros menys que la mitjana (81 milions en total), mentre els madrilenys tenen 213 de més.
I la discriminació es veu en finançament local, 69 euros menys que la mitjana estatal (352 milions en total), o en Justícia, presons i seguretat, amb 49 euros menys de despesa que la mitjana estatal.

En resum: com va dir Mònica Oltra “només tenim finançament per a cobrir el 85% de sanitat i educació; no cobrim ni el cent per cent i així no podem seguir”. Mentre “el nostre amic”, el ministre Cristóbal Montoro, és incapaç de solucionar el greu problema que tenim de infrafinanciación, però que en honor de la veritat hem de dir que la situació no ens ve de nou i és una herència tant dels governs actuals del PP com els anteriors del PSOE. No ve d'ara, que ja portem alguns anys.

Una dada per tant definitiva i que ve del propi Govern d'Espanya, del Govern de Rajoy: els valencians tenim pitjors serveis i això és per la seua culpa, perquè no han canviat l'injust sistema de finançament. 

Rajoy - tretze són tretze - afirma que fins a 2016 no s'abordarà el nou finançament autonòmic. I sí, ens pot oferir més diners, però l’hem de retornar com un préstec…. I mentre els valencianets seguim callant, muts i oferint noves glòrias a Espanya. ¿Fins quan?