VISUALITZACIONS DE PÀGINES AHIR :691
VISUALITZACIONS ELS DARRERS 30 DIES: 28.398
L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida.
Podeu fer ús per qualsevol informació que ens vulgueu donar al nostre correu electrònic:
lacotorradelavall@gmail.com

diumenge, 20 abril de 2014

La processó de l'Encontre obri la celebració de la Pasqua



Un any més i seguint la tradició, s’ha celebrat la processó “de l’Encontre”, realment dues processons simultànies que recorren els carrers de la ciutat per anar a confluir en la Plaça Major, enguany completament atapeïda de gent, tot i aprofitant el bon dia de Pasqua amb que ens està obsequiant l’oratge. 

És una tradició cristiana, arrelada en la cultura popular, i com cada any i cada Diumenge de Pasqua a la Plaça Major s’hi troben dues imatges: una la de Maria, la mare de Crist, que endolada i trista va al sepulcre on jau el fill que ha perdut, mort després d’una llarga i dolorosa passió, la segona la de Crist Triomfant, el fill de Déu que venç la mort després de tres dies en el sepulcre. 

Maria ha anat al sepulcre de Crist, a plorar pel fill, i en eixe camí dolorós (La Dolorosa) es troben. Les imatges primer es fiten, aturades, es reconeixen i aleshores comença una cursa desenfrenada fins acostar-s’hi tot el possible mentre, com mana la tradició, els xiquets i xiquetes els llancen pètals de flors. La mare recobra l’alegria i bona prova és que se li retira el mantell negre de dol rigorós que li cobria la cara i no deixava veure les faccions. 

En conjunt, una tradició religiosa i cristiana que el poble ha fet seua i que, en el fons, és tot un simbolisme de l’alegria de la Resurrecció de Crist i de la salvació de la Humanitat per la passió i mort “del Salvador”. 

Les dues processons, unides ara en una sola, començaran el camí de tornada cap a la parroquial de Sant Pere. La Pasqua ha arribat i a partir d’ara és el moment d’eixir al camp, a la platja, al Clot de la Font, a la caseta.... qualsevol lloc és bo i adequat per fer la paella i gaudir amb la companyia dels amics de quadrilla o familiars. 

Bones pasqües a totes i tots.
-

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Què i a qui te por el PP? O si voleu un altre titular: Tavernes com exemple.


El cas del PP caldrà de qualificar-lo com a paranoia malaltissa i digne de que algun bon professional psicoanalista polític ens faça un bon diagnòstic. Mentre tant, podem prendre’ns a risa, i més que ningú els ciutadans de Tavernes, les manifestacions monotemàtiques dels dirigents del PP i en especial del seu portaveu en les Corts Valencianess, Jorge Bellver. 

Qualsevol persona que segueix la política general del País Valencià s’ha somrigut o s’ha partit de riure’s aquests dies davant les manifestacions d’aquest personatge, Jorge Bellver, sobre un possible govern PSOE-Compromís-EU en la Generalitat. Sembla que seria com a mínim el dimoni. Heus ací unes quantes “perles” d’aquest personatge: “ la izquierda sólo aspira a colocar banderas inconstitucionales, banderas republicanas y a propagar la insumisión a las normas"; “no entienden otra forma de actuar que el “hago lo que quiero y como quiero” sin respetar la Constitución”... Això, entre d’altres que passen per les xorrades de sempre d’estar venuts als catalans o defendre senyes identitàries de fora la “comunitat”. 

Una obsessió malaltissa la preocupació que demostra el PP valencià per les altres formacions valencianes quant, en bona lògica, seria millor i valdria més que es dedicara a netejar el seu partit, a traure fora tota la merda política que té acumulada en forma d’imputats i de casos en els tribunals i sobre tot, a aclarir eixes acusacions que corren de pressumptes diners en B per a pagar les darrers campanyes electorals. 

Un partit que, no cal ni dir-ho, continua votant en les Corts Valenciana i fent servir el vot de múltiples i diversos diputats imputats en casos de corrupció. Un partit que té un president i alhora president de la Generalitat, sense que els valencians l’hàgem votat, i sempre sotmés i ajupit als designis de Rajoy i de Madrid, que fuig de les explicacions en Les Corts Valencianes com fuig el gat escaldat de l’aigua. Un partit amb uns consellers que sempre tenen una excusa o altra per no comparéixer massa en les Corts quan l’oposició els ho demana. 

El PP valencià, amb tanta preocupació pels altres, no és capaç ni de veure els seus propis problemes i continua transmeten el que ja sabem: és un partit agotat, sense models, sense projectes, sense solucions i respostes als grans problemes valencians que, cada dia van a més, per culpa del seu mal govern. 

Si l’únic projecte polític que tenen es criticar i atacar a partits com a Compromís, que no oblideu, està sempre en el centre de les critiques del PP, malament ho tenen. I més malament si d’una vegada els valencians i valencianes prenen consciència del desastre, que han deixat en la nostra terra i en la nostra economia. 
 
Que no es preocupe tant el PP per un possible govern a la Generalitat d’un tripartit, que ja hi ha que córrer per acostar-se, només acostar-se, i fer-ho tant malament com ells han governat. I que el PP pense en Tavernes. Sobre tot que pense en Tavernes. Ací teníem allò que ells diuen “un tripartit”, ara convertit en un “bipartit” i no cal explicar perquè. Ells ho saben bé. 
 
Malgrat això i tots els seus entrebancs podem parlar de Tavernes com a model que puga ser un “tripartit”, almenys en allò que ara cal com a primera necessitat i urgència de gestió: reflotar la Generalitat, salvar-la de la fallida econòmica en que es troba. Talment com estava Tavernes i per fer el tripartit el mateix que s’ha fet a Tavernes. 
-

dissabte, 19 abril de 2014

Compromís denuncia “interés d’usura” en els préstecs a estudiants avalats per la Generalitat.



Compromís ha criticat que el Consell Valencià del PP haja anunciat el cobrament del 6% d'interès per als estudiants que s'acullen als préstecs per poder acudir a la Universitat.

Com alternativa, Compromís insta al govern valencià del PP a replantejar aquests préstecs bancaris per a estudis universitaris i oferir una fórmula avantatjosa per als ciutadans. Compromís proposa "la creació d'una entitat pública compartida per la Generalitat i les universitats que concedisca als estudiants finançament sense interessos".

Compromís considera que " no és correcte que en el nostre sistema educatiu públic qualsevol persona haja d'arribar a endeutar-se per poder estudiar. I, a més, a qui no pot pagar els seus estudis se li cobra un 6% d'interès, un preu d'usura, per acollir-se a préstecs avalats per la Generalitat. És un insult".

Els crèdits que el govern del PP tracta de publicitar com a positius queden en evidència si es comparen amb els sistemes similars que ja existeixen en altres països de la Unió Europea, on no tenen forma de crèdits bancaris sinó de línies de finançament per les quals no es cobren interessos, ha recordat Compromís. 
Els sistemes de finançament d'estudis que predominen a nivell europeu, l’estudiant té tota la vida per retornar els fons rebuts i només es retornen si es treballa i cotitza. Així, si als 5 anys no s’ha pogut tornar, s'amortitza una part; si als deu tampoc, s'amortitza altra part, i si als 20 no s'ha pogut tornar s'amortitza tot.
-


Llevant Ensemble ofereix un concert dedicat a Vicent Andres Estellés el dia 23 a la Casa de la Cultura.


 
"Llevant Ensemble" ofereix el concert/recital "Els sons de les meravelles" aquest pròxim dia 23 d'abril "Diada Internacional del Llibre" a les 20'00h.

El concert ret homenatge al gran poeta Vicent Andrés Estellés. Poeta proper, poeta del poble, poeta culte, lasciu, quotidià, valencià. Amb els seus versos s'enrama la música amb eixa màgia que tan difícil ens és d'explicar. Què és allò que marida la paraula i la música? La concreció amb l'abstracció? Quin lligam oculte uneix un poema dedicat a Gandia amb una dansa romanesa? Filòsofs pitagòrics, racionalistes, hermenèutics, postmoderns, romàntics, mil·lenaris o actuals han cercat la resposta. Importa el per què, però ens encaterina el fet, la màgia, el fluir en el vent del temps, les paraules entremaliades amb harmonies.

El concert es clourà un poema inèdit d'Estellés que porta per títol “País Valencià”

Components:

Recitat: Ximo Vidal
Flauta: Tomàs Estornell
Oboè: Fermín Clemente
Clarinet: Sergi Perelló
Trompa: Josep Antoni Alberola 
Fagot: Rafa Grau

Programa

L'AMARGOR

Obertura Kurt Weill

Un entre tants
Kleine Kamermusik 4t mov. Paul Hindemith

És com un ball
Kleine Kamermusik 2n mov Paul Hindemith

Un entre tants
Kleine Kamermusik 4t mov. Paul Hindemith

No escric èglogues
Three Shantie 2n mov. Malcom Arnold

Spill o llibre de les dones
Homenatge al Nen 1r mov. Vicent Sempere

Cant de Vicent
Arraels-València Asins Arbó

Show
Trio Erwin Shulhoff


L'AMOR

Quintet 1r mov. Jacques Ibert

Sabia que vindries
Quintet 2n mov Jacques Ibert

Amor i amor quan plou i quan fa sol,
Danses romaneses “pe loc” Bela Bartok

Pare meu de dolor i alegria
Solo clarinet de Brundibar Hans Krasa

Queia tota la lluna
Vals Kurt Weill

M'aclame a tu
M'aclame a tu Ovidi Montllor


POBLE

Arrels-Astúries Asins Arbó

Però hi havia més dintre el cor de la música
Arrels-Catalunya Asins Arbó

Per un País no interromput de cobles
Lento Kurt Weill

De cavallers, d'enteixinats, de vidres,
Danses romaneses “Joc cu bata” Bela Bartok

Gandia, els horts a les nits d'estiu
Danses romaneses “Buciomeana” Bela Bartok

País Valencià (poema inèdit)
Final Kurt Weill

Homenatge al nen-danseta Vicent Sempere 
-

Divendres Sant



Ahir per la nit se celebrava la processó del Sant Enterrament amb una massiva presència de confradies i molts assistents sobre les voreres dels carrers per on transcorria.


La corporació municipal, presidida per l'alcalde Jordi Joan, hi va participar també al costat dels representants de les forces de seguretat i poder judicial.


Com ja ve essent habitual, pogueren escoltar algunes "saetes" en la desfilada de les imatges dels passos, així com la presència i actuació del "Corquinzedemarç" precedint la imatge del "Crist jacent". 


Us oferim unes imatges de la processó d'anit, potser la més multitudinària després de la "baixa".
 -

divendres, 18 abril de 2014

La platja acull un mercat medieval




La platja de Tavernes, i més en concret el passeig de l'Avinguda de la Marina, acull aquests dies un mercat medieval .

El bon dia que hem gaudit avui ha fet que mots visitants i estadants de la platja hagen dedicat algun temps d'aquesta vesprada a visitar les casetes i passejar pel recinte, com recullen les imatges que oferim.


A mes de poder comprar diversos i variats productes alimentaris i artesanals, els més menuts han pogut també gaudir dels jocs que hi havia instal.lats.
-

1r Campionat de Tenis de Taula




Organitzat per la regidoria d’Esports s’ha celebrat avui al Pavelló Municipal el 1. Campionat de Tenis de Taula Pasqua 2014 en les categories Benjamí, Aleví i Infantil.




Tots els participants han tingut una medalla i un detall mentre els tres primers classificats en cada categoria han rebut també material esportiu. El detall era una motxilla per anar d’excursió, un bolígraf i una llanterna.




La competició ha estat bastant animada per ser la primera edició i és d’esperar un major nivell de participants en pròximes edicions.
-

Ens ha deixat Antoni Chover Salom, fill predilecte de Tavernes.

Antonio Chover en la sessió plenària on va ser distingit amb el nomenament de Fill Predilecte de Tavernes, a ambos costats els fills i l'alcalde de Tavernes.
El músic i fill predilecte de Tavernes, Antonio Chover Salom, ha faltat a la nostra ciutat a l’edat de 91 anys. Antonio Chover Salom havia nascut a Tavernes, el 12 de setembre de 1922. El 1934 inicia estudis de solfeig i de guitarra amb l’eminent guitarrista Salvador García García “Panxa verda” i després es alumne de Manuel Palau, on estudia les matèries de la carrera de Composició.

El 1945 fa de crític musical a València per la revista “Ritmo”, el 1947 fou premi al Jocs Florals de València per l’obra per a banda “Danza Hispana” i dirigeix les bandes de Benifairó, Càrcer i Sagunt . En acabar els estudis de Conservatori, va rebre el Primer Premi de Composició per la seua Simfonia nº 1, per a orquestra.

El 1949 es pensionat per la Diputació Provincial de València i per la Universitat Literària per ampliar estudis de Composició. El 1950 treballa a l’Institut Valencià de Musicologia i el 1951 l’Institut Alfons el Magnànim li editara el quadern “Canciones , danzas y pregones de Tabernes de la Valldigna”, una recopilació d’aspectes musicals tradicionals de Tavernes on arreplegarà per a la posteritat i la memòria col·lectiva local lletres i músiques moltes de les quals avui dia només queden en el record de la gent major, com “Las siete palabras” que se sol cantar en el Calvari uns dies tan assenyalats com ahir Dijous Sant i avui Divendres Sant.

El 1951 ingressa, per oposició, en el cos de Directors Músics de l’Exèrcit, activitat que el portarà a residir durant 40 anys a la ciutat de Cadis. El 1967 composa l’obra coral “La barraca”, basada en la cançó popular de Tavernes del mateix nom. La dècada dels 1980 col·labora amb el Conservatori de Cadis i el dia 19 de maig de 1989 rep el homenatge d’aquesta entitat amb imposició de la medalla d’or, la màxima distinció del centre, en reconeixement a tota una vida dedicada a la musica i la tasca docent i de composició, amb múltiples composicions per a guitarra (Salmo y Preludiocoral; Homenaje a Escocia; Preludios cósmicos...), obres corals, de piano... 


El dia 4 de novembre del 2013, a proposta de l’alcalde Jordi Joan, el plenari de Tavernes va aprovar per unanimitat proclamar-lo “Fill Predilecte”, un acte molt emotiu i on la ciutat de Tavernes, per boca de l’acalde, reconeixia la inestimable i valuosa tasca efectuada durant tota una vida i retia un homenatge a la capacitat de treball i a la inesgotable ambició investigadora, amb la qual cosa beneficiava a la nostra societat i a Tavernes.

Antonio Chover ens deixa, i una part de la seua obra queda inèdita, a l’espera que els investigadors musicals, com ha passat recentment amb la publicació de l’obra "Antonio Chover Salom: l'obra per a piano" de José Andrés Romero Mazarrota, ens divulgat el seu llegat.

El soterrar serà demà dissabte a les 11’30 del matí des del Tanatori dels Germans Ronda. Descanse en pau. 



L’equip de la Cotorra de la Vall en comunicar-vos aquesta pèrdua per a Tavernes vol també expressar la seua admiració pel finat i donar el condol a tota la família Chover, especialment a la seua muller, fills, fills polítics i néts.
-

La Diputació, com a Tavernes i també a proposta de Compromís, demanarà la devolució del cèntim sanitari.


La moció presentada a la Diputació per Compromís ha estat aprovada, com va passar a Tavernes, per unanimitat. Compromís ha presentat eixa a iniciativa arran d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del passat febrer on es declara l’Impost sobre Vendes Minoristes de determinats Hidrocarburs contrari al dret comunitari. 

La sentència obri la porta a retornar les quantitats corresponents de les despeses fetes en combustible i és aplicable en tot l’Estat espanyol. Compromís ha manifestat que s’obri la porta a que molts ajuntaments accedesquen a uns diners que tanta falta els fa, sobretot ara que es atabalades pels impagaments. 

Compromís va indicar que la Diputació de València podria recuperar 175 mil euros per any. En el cas de Tavernes, com va explicar en el passat plenari el regidor Josep LLácer, l’Ajuntament té una despesa anual en combustible sobre els 61.000 euros, que suposaria una devolució d’uns 2.271’7 euros per any i en el període de reclamació (de 2008 a 2012) uns 11.358,5 euros. 

Compromís anima a particulars, empreses o administracions públiques a exigir el reintegrament d’un impost que han estat pagant irregularment, tal com diu la sentència, i que s’ha demostrat que no tenia cap fonament. 

A Tavernes, Compromís va proposar i es va aprovar que l’Ajuntament pose a disposició dels seus veïns les reclamacions a través del Servei Municipal d’Informació i Atenció al Ciutadà per facilitar-ne la tramitació als usuaris i penjar els formularis en la web de l’Ajuntament.

La policia desvetla al jutge Pablo Ruz que empreses donants en la suposada comptabilitat B del PP, depenien de les adjudicacions que rebien de governs d'aqueix partit.

 
Algunes de les 15 empreses donants en la suposada comptabilitat B del PP elaborada per Luis Bárcenas van rebre més de la meitat dels seus contractes públics en el període 2002-2009 d'administracions governades pel PP. En alguns casos la xifra va arribar al 80% de les adjudicacions procedents de l'Administració central, governs autonòmics i ajuntaments. 

Es desprèn de l'informe de 496 pàgines elaborat per la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia i ja remès al jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz. La Udef confirma que totes les empreses que presumptament van lliurar fons al PP van rebre adjudicacions d'administracions públiques governades per aqueix partit, cosa prohibida per la llei. 

Segons l'informe, dues societats, Aldesa i Licuas, van rebre el 80% dels seus contractes públics de governs (ajuntaments, executius autonòmics o administració central) del Pàg. En el cas de Assignia (Constructora Hispànica) i Asedes, les adjudicacions de governs populars superen el 50%. La xifra és de més del 30% en els casos de Bruesa, FCC, OHL i Sacyr i de menys d'aqueix percentatge per a Azvi, Cyopsa, Degremont, Romero Polo, Rubau, Sando i Sorigué. 

Cal assenyalar que durant una part del període analitzat, l'Administració central estava en mans del PSOE i que el PP va mantenir el poder aqueixos vuit anys en les comunitats de Madrid, València, Castella i Lleó, Murcia i La Rioja. 

Dependència del PP

Les dades arreplegades per la UDEF revelen una important dependència d'algunes constructores de les administracions del PP fins al punt d'establir pautes molt diferents a les d'altres companyies del sector. 

El cas més cridaner és el de Aldesa. Segons l'informe, la constructora va passar d'adjudicacions públiques per valor de 703 i 491 milions d'euros en els anys 2002 i 2003 a 75 milions coincidint amb l'eixida del PP de Moncloa l'any 2004 i ja no torna a superar els 201 milions d'euros en el període analitzat. El 2002, any de major nombre d'adjudicacions públiques a la companyia, totes procedeixen de governs del PP.

La procedència de les adjudicacions canvia després de la derrota de Rajoy al març de 2004 i a partir d'aqueix moment els seus principals clients són governs autonòmics i ajuntaments en mans del PP. 
-