VISUALITZACIONS DE PÀGINES AHIR :1.238
VISUALITZACIONS ELS DARRERS 30 DIES: 32.837
L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'0pinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Podeu fer ús per qualsevol informació que ens vulgueu donar al nostre correu electrònic:
lacotorradelavall@gmail.com

dilluns, 1 setembre de 2014

L'ESTAT DE LA QUESTIO: Ensopegar dues, tres, quatre vegades en la mateixa pedra (judicial).


El PP popular va presentar al·legacions al pressupost del 2014, unes al·legacions que segons hem pogut llegir en els mitjans de comunicació van ser rebutjades. Segons hem pogut anar esbrinant per defecte de forma. Tot perquè el Sr. Vidal, com a portaveu del Grup Municipal Popular, no pot presentar al·legacions, no té la consideració d'interessat exigida en el Reial Decret Legislatiu 2/2004 Reguladora de les Hisendes Locals.

Una vegada més sembla que el PP i el Sr. Vidal, llicenciat en dret, portaveu i ex alcalde del PP i assessor de la Diputació tornarà a fer el ridícul, unint aquesta nova “desfeta legal” a altres com la moció de censura, sense tindre en compte els pronunciaments legals contra el transfugisme, o el cas sonat del plenari extraordinari que van obligar a convocar en base a unes peticions que després el jutge va considerar com il·legals.

Això passava l’estiu passat, l’alcalde Jordi Joan estava de vacances i com sembla ser que no en van tindre prou, enguany han repetit la història: un ple extraordinari que s’haurà de fer demà, exigit per una actuació del PP, i en plenes vacances de l’alcalde, que les agafava el dia 18 d’agost i fins el 5 de setembre. Haurà de ser per tant l’alcaldessa en funcions, Carmen Canet, l’encarrregada de dir-li al Sr. Vidal i al PP que han tornat a clavar la pota en qüestions legals.

En la nota de premsa del PP -que hem pogut llegir en un blog-  fa la seua particular interpretació sobre aspectes del Reial  Decret  Legislatiu   2/2004 y l’article 170 del TRLHL que parla sobre qui pot al·legar i per què pot al·legar i en els punts, no apareix per a res un grup polític com a “part interessada” per poder al·legar a un pressupost municipal. 

Abans de res i d'entrar en matèria legal: demanar disculpes. Estem parlant de termes legals, que serien motiu de fulls i fulls. Ho hem intentat fer curt, però de vegades és impossible. 

De l'’art. 170  d’eixe Decret Llei es  desprén  que cal l'exigència   d'una legitimació  activa , una legitimació “ad causam”, o si voleu, en altres paraules  un interés legítim i les sentències del TC descarten que  els regidors  o els portaveus de grups municipals  compten  amb la legitimació  activa  exigida  per llei. El Sr. Vidal, que presenta les al·legacions com a portaveu del PP, no  compta   amb  la  legitimació   activa   recollida en  l'article  esmentat. 

Tribunal Constitucional 

El Tribunal  Constitucional   ho ha deixat clar: els membres  de les corporacions   locals poden  impugnar  actes, acords i exercir el control davant la decisió d’un organ unipersonal en base a una legitimació “exlege”,  pero la legitimació no es pot estendre a presentar al·legacions en l'exposició   publica d'un acord  pres per un  órgan col·legiat (el plenari)  on el  regidor   participa i  disposa d'altres   mitjans  de  control.

En poques paraules: el PP té el plenari per controlar al govern i fer valdré la seua voluntat i consideracions al pressupost. Les al·legacions només les poden presentar entitats, associacions i particulars que poden vore’s afectats per una decisió del plenari sense pertànyer a ell.

No ho diguem nosaltres sinó el TC. Els membres  de les corporacions   locals  no   poden presentar al·legacions o reclamacions  en el tràmit d'un procediment   administratiu   instruït per la pròpia corporació local.  Eixa possibilitat només és per als possibles interessats, per als veïns o ciutadans, però mai per als membres de les  corporacions locals, que han d’intervindre des de l’àmbit polític que els reconeix  la legislació de régim local. 

Tribunal de Navarra i TSJ Madrid 

També ho te clar el Tribunal Administratiu de Navarra quan diu que hi ha dos papers clars: un la del qui participa en assumptes  públics  per elecció i un segon, que sense ser càrrec electe, usen les al·legacions com a mitja de participació i control.

I continua dient que no es factible  exercir  al mateix  temps  la funció  de decidir en eIs òrgans municipals i, posteriorment,  com a grup municipal,   pretendre   utilitzar  els mitjans de  participació   i control  que  corresponen   als veïns   i  interessats    com  a  tals.

Més clar, aigua. ¿No? Si eres i has participat com a regidor en l’aprovació dels pressupostos no pots al·legar. 

També el TSJ de la  Comunitat  de Madrid (juny 2012) sentencia que el tràmit  d'exposició al públic (I'article  170.1 LHL) és per a les persones,   físiques  o jurídiques que reunisquen  les  condicions i “entre elles no es troben  els Grups  Polítics  Municipals” diu textual. I continua dient que la  participació dels Grups  Polítics  Municipals han d'efectuar-se  a través  del procediment   d'elaboració   i aprovació del  Pressupost    General, en concret, mitjançant la presentació    de  propostes    i esmenes que s'estimen  convenients   en els debats plenaris. 

¡I mira per on, el PP no va presentar cap esmena ni proposta de la forma escaient en el plenari!

Aclareix que no s’ha de confondre  la intervenció deIs regidors  en I'elaboració   i aprovació dels Pressupostos,   com a membres  integrants  de la Corporació  Local,  amb els "interessats” que diu els articles  169. 1 i 170. 1 de la LHL, als quals va  dirigit  el  tràmit d'informació   pública   i que  no  formen  part  de  la  Corporació Local.  ¿Ben clar, no? Els grups polítics que facen la seua faena en el procés d’aprovament dels pressupostos i deixen als veïns i entitats les al·legacions. 

TSJ de Valencia en un cas de Novelda igual al de Tavernes 

La Sentencia  967/2008   del TSJ valencià, referida al pressupost de Novelda per al 2009, és un cas idèntic al de Tavernes i també allí és el Grup Popular sobre el qual la sentencia afirma que no té personalitat jurídica  i en conseqüència no té legitimació activa per presentar al·legacions com les formulades pel portaveu del PP de l’Ajuntament de Novelda.

El tribunal analitza l’article 31 de la LPAC i l’article 170 del TRLHL  sobre que cal entendre com a “interessat” o “part interessada” i conclou que l’absència de personalitat jurídica impedeix la capacitat d’obrar i impedeix que el Grupo Popular Municipal puga ser considerat com interessat legitim per a formular al·legacions o reclamacions al pressupost de l’Ajuntament.

Y conclou: “hem d’afirmar que estem davant un clar supòsit d’inadmissibilitat de la reclamació formulada en el termes de l’article 170 de la TRLRHL” i per tant “cal considerar com a no interposada i en conseqüència no cal analitzar el seu contingut material, ni estimar ni desestimar su petítum”. 

En definitiva, i segons la doctrina del TC i diversos TSJ el plenari demà no ha de considerar ni entrar a valorar, discutir i debatre les al·legacions presentades pel Sr. Vidal en nom del PP, perquè no està legitimat per a presentar-les. Si que, una vegada aprovat el pressupost definitivament per la Junta de Govern,  podrà recórrer la decisió que es prenga en el plenari davant el Tribunal Contenciós-Administratiu.

I és que en el fons no hi ha voluntat de fer oposició, sino de barrar, d'obstrucció. I de nou, fer el ridícul. Ja se sap: l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades, tres vegades en la mateixa pedra.
-

Els centres educatius públics valencians han perdut 3.129 professors en els últims cinc anys.

Avui comença el curs escolar, i segons les últimes estadístiques del Ministeri d'Educació van ser 49.725 professors els que van impartir classe en els col·legis i instituts públics del País Valencià l'any passat. Fa només cinc anys i sense les retallades dutes a terme pel PP en el col·lectiu, eren 52.854 professionals, o siga hi ha hagut una pèrdua de 3.129 professors en el sistema públic valencià.

Però la supressió podria ser major perquè cal tenir en compte que no s'amortitzen les places de jubilats i s'ha congelat la taxa de reposició, i açò implica una perduda sobre els 1.000 professors menys cada any, amb la qual cosa serien més de 5.000 les places eliminades, una xifra que ja va anunciar el diputat de Compromís, Josep Maria Pañella i que també ací vam informar:
 

El descens de professors en els col·legis i instituts públics contrasta amb l'augment registrat en el sector privat. Així, els centres concertats i privats han guanyat 4.500 docents en cinc anys en passar dels 17.272 professionals de l'exercici 2009-10 als 21.772 de l'any passat. 

Els sindicats del sector indiquen que tot entra dins d'una estratègia per a desprestigiar el sector públic i potenciar a l'escola concertada i privada.

El Consell licitarà enguany els batejats com a Centres d'Iniciativa Social (CIS), on empreses privades rebran sòl públic de forma gratuïta a canvi de construir un centre privat concertat i d'explotar-ho durant 75 anys pagant un cànon anual.

L'empresa pública Ciegsa, constructora dels centres, està en fallida amb un deute acumulat de 2.600 milions i per tant, el Consell ha pres aquesta mesura que diuen servirà per a mantenir un estàndard d'infraestructures però amb la qual cosa, segons els sindicats, s'afavoreix al sector privat formant tot part d'una mateixa tàctica.

El dijous dia 4 xerrada sobre "Erasmus +" organitzada per les regidories de Foment i Joventut


Les regidories de Foment i de Joventut que dirigeix el regidor de Compromís Josep LLàcer han organitzat per al pròxim dijous, dia 4 de setembre, a les 18 hores una xerrada sobre el programa “Eresmus +”. 

L’acte tindrà lloc en el Saló de Plens de l’Ajuntament i es gratuït prèvia inscripció i hi assistirà com a ponent Susanna Morant Peacok, tècnic de Joventut i de Servei Europa Jove - Joventut Eurodesk de l’Ajuntament de Silla.

El nou programa  “Erasmus  +”  aglutina els set programes europeus d’educació, voluntariat, formació i joventut ja existents i afegeix ajudes a l’esport.  “Erasmus+” s’ha ampliat i ofereix oportunitats a cinc àmbits educatius: Ensenyament preescolar, primària i secundària; formació profesional; ensenyament superior: educació d’adults i integració Europea.

Josep Llácer ha indicat que el programa “finançarà associacions transnacionals entre institucions i organitzacions educatives, de formació i juvenils, amb l’objectiu de fomentar la cooperació i formar un nexe entre el món de l’educació i el del treball”.

El regidor ha comentat que també, al mateix temps, es pretén millorar i desenvolupar les competències, habilitats i coneixements dels joves europeus i sobre tot en relació a la Unió Europea.

Així,  “Erasmus +” ofereix tres  accions principals (en l’àmbit de pràctiques, estudis i voluntariat): una referent a la mobilitat  per  a  la  gent  jove  i  els  seus formadors, una segona de cooperació per a la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques entre les organitzacions i una darrrera de suport  de   les   polítiques   de   reforma   i emprenedoria, potenciant el diàleg  entre  joves  i representants politics.

Inscripc Gratuïta:
Telf.: 96 282 36 60
Correu electrònic: b009@tavernes.org
Carrer Calvari, 87 (Edif.Braç treballador)

diumenge, 31 agost de 2014

L’ESTAT DE LA QÜESTIO: El Papa Francisco deixa a Espanya fora de la reforma de l’Església.

Camps saluda a Cañizares davant d'Osoro
El Papa Francisco ha deixat a Espanya fora del pla de reforma que des del 2013 du a terme en l'Església catòlica: l'objectiu d'acostar-la als pobres i convertir-la en una institució més humil i sensible a les necessitats del poble, no s'ha plasmat a Espanya. No ho diem nosaltres: hi ha teòlegs que denuncien que el Papa Francisco no ha complit amb la seua promesa de democratitzar els nomenaments de dirigents de l'Església estatal.

Així s’ha recordat que Carlos Osoro i Antonio Cañizares van ser nomenats pel Papa Francisco com a arquebisbes de Madrid i València sense consultar l'opinió de les respectives comunitats catòliques. El principi de l'Església primitiva: “qui ha de dirigir a tots ha de ser triat per tots" una vegada més no s'ha complit.

Juan José Tamayo, director de la càtedra de Teologia de la Universitat Carlos III de Madrid, ha qualificat el fet de “preocupant perquè reflecteix la falta de democràcia i de participació que existeix dins de l'Església catòlica". El nomenament de Osoro ha estat lloat per molts pel seu caràcter proper i comunicatiu, encara que Tamayo opina que "no importa la personalitat, sinó el model d'Església que es vol imposar”. 

En una cosa si que semblen estar d'acord tots: és molt difícil que les coses vagen a pitjor, perquè l’arquebispat de Rouco Varela s'ha caracteritzat per una Església catòlica d'esquena al concili Vaticà II, allunyada de l'opció pels pobres, insensible a les situacions més dramàtiques de la crisi i amb un fort component dogmàtic i autoritari. Així, ultraconservador Rouco va ser capaç de cridar a la Policia perquè expulsara de l'Almudena de Madrid a un grup de persones que protestava pel drama social dels desnonaments.

De tota manera, els catòlics “progressistes” poden estar contents: Rouco no ha aconseguit que el Papa Francisco nomene al seu dofí Fidel Herráez, com a successor. 

El nou Arquebisbe de València, Antonio Cañizares, està considerat com un dels majors integristes de tot l'episcopat espanyol: va arribar a considerar més greu l'avortament que l'abús de menors per l'església i va declarar que "no és comparable el que haja pogut passar en uns quants col·legis, amb els milions de vides destruïdes per l'avortament".

No era la primera vegada que irritava amb les seues declaracions als sectors progressistes de la societat. En el 2008, amb un govern socialista, assegurava en la premsa que en Occident s’estava donant una "revolució cultural laicista" i Espanya era la capdavantera " amb lleis de gènere que anaven més lluny del feminisme tradicional".

Ara, les primeres declaracions no són per preocupar-se de la situació de necessitat i pobresa que viuen milers i milers de valencians. En una carta des de Roma, on es trobava, assegura estar preocupat per la unitat de l’Església i d’Espanya: "Torne a Espanya amb un gran desafiu que no puc ometre i aprèmia: la unitat" per acabar amb un “porte amb mi una gran preocupació: Espanya mateix”.

Cañizares ha evocat la seua valenciania i s’ha mostrat orgullós del fet de ser valencià però admetent que no parla valencià mentre es refería a la nostra terra com a “Región Valenciana”, una paraula amb una clara significació conservadora, gest que ha decebut a l’Església valenciana progressista.

Cañizares accedeix a una de les arxidiòcesis més importants, la de València, on no serà rebut precisament amb palmells i rams com Jesús en el Diumenge de Rams. El mateix Tamayo ho assenyala com un dels més integristes de tot l'episcopat espanyol.

En resum, i com diu aquest teòleg proper a les tesis de l'alliberament , els nous nomenaments semblen dir-nos que les reformes que el Papa fa a l'Església universal s'ha detingut en l'Església espanyola.
-

Paula Enguix, Fallera Major 2015 de la Falla Passeig


Paula Enguix i Tormo ha estat nomenada com a Fallera Major 2015 de la Falla Passeig de Tavernes i va ser ahir mateix quan la nova fallera major va acceptar el nomenament.

Paula Enguix va entrar en el món de les falles de la mà de sa tia Lluïsa ja en els primers mesos de la seua vida i va ser fallera de la Falla Portal de Valldigna, on va arribar a ser en el l'any 2.000 Regina del Foc, any que va ser Fallera Major Encar Mifsud i com a Fallera Infantil Athenea.

Paula es fallera de Passeig des de fa 8 anys i ha viscut en la comissió que enguany presideix Toni Gómez amb tota la seua intensitat les falles.  Enguany complira un dels seus somnis més desitjats: ser la Fallera Major de la seua falla, una tasca per a la qual li desitgem tota la sort i un feliç regnat. 

La nostra enhorabona de tot cor.
-

Ahir vam poder observar un tornado a Tavernes, sense danys


Ahir sobre les 2 de la vesprada es va produir un fenomen de la natura que no sovinteja massa a les nostres terres: enmig d'una situació de borrasca i vent, es va poder apreciar la formació d'un petit tornado que, per sort, no va assolir gran magnitud i força.

El fenòmen va ser poder vist en distints punts de la zona costera, principalment platja i tot allò que afecta el Camí Marenys, però com hem dit va esdevenir més un fenomen a observar donat que va desaparéixer al poc de temps i, el millor de tot, sense haver causat danys.
 

Us oferim algunes de les imatges que hem pogut aconseguir: una vista del tornado sobre la Goleta, en concret l'edifici Camí Real, i altres en els voltants del Camí Marenys.
-

Els pensionistes valencians cobren 69 euros menys al mes que la mitjana espanyola



La pensió mitjana valenciana en les diferents modalitats (Orfandat, Incapacitat Permanent, Viduïtat, Jubilació...) és de 803,46 euros mentre que la mitjana estatal es de 872,48 euros. En poques paraules, els valencians perceben 69 euros menys en relació amb la pensió mitjana estatal. 

La Federació de Pensionistes i Jubilats de Comissions Obreres del País Valencià ha indicat que “els pensionistes valencians s'enfronten a una pèrdua de poder adquisitiu”. I això es produeix a pesar que la Seguretat Social va destinar en aquest mes d’agost la xifra de 8.042,9 milions d'euros al pagament de les pensions contributives, un 3,1% més que en el mateix mes de 2013, segons les dades del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. 

CCOO PV ha criticat que en l'actual context de crisi econòmica i amb els baixos nivells salarials de la majoria de les pensions, el govern del PP seguesca reafirmat que estan ben fetes una sèries de decisions imposades pel mateix govern entre les quals estan el copagament farmacèutic i les retallades generalitzades en els serveis municipals.

La Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO alerta sobre un fet: la consolidació d'una política econòmica i laboral sustentada en la desprotecció i la pèrdua de drets laborals i com a conseqüència una retallada dels recursos bàsics per als pensionistes més vulnerables, quan són el suport econòmic de milers de famílies.
-

dissabte, 30 agost de 2014

Es temps de gota freda



Fa molt de temps que no plou, i al nostre país la pluja no sap ploure. I ara ens trobem en una situació on la mar Mediterrània està molt més calenta del que caldria esperar i això es un factor de risc per a situacions de pluges torrencials o de gota freda en les comarques del sud de València i el nord d’Alacant. 

Els experts han avisat que la mar està molt calenta des de finals del mes de juliol, amb temperatures que en alguns punts de la costa valenciana arribaven a 27 graus, encara que la generalitat eren 26 graus en un sector marítim que s’estén entre València, Alacant, València i les Balears. 

I que pot passar? Doncs que es donen les circumstàncies que poden moure aquest fenomen atmosfèric que anomenem gota freda: una entrada d’aire fred en zones altres de l’atmosfera, que condense de manera ràpida el vapor d’aigua de la mar i desencadene una situació de pluges abundants. I esperem que siguem abundants però no tant com per a fer mal i produir inundacions. 
Final passeig Colon. 11 de setembre 1996

És una situació – la possibilitat de la gota freda - amb la que hem de conviure els valencians pel nostre clima i en especial els que residim entre el cap de Cullera i les Marines d’Alacant. No oblidem que aquest territori, que forma com un entrador dins de la mar, pateix més el fenomen de moviment ascendent del vapor que, arrossegat per la inestabilitat, es condensa ràpidament i forma núvols que poden no ser extens en superfície (sempre són pluges molt localitzades) però si en altura, fins els 10 km. 

Som la zona del País Valencià que més plou, fins i tot de vegades amb quantitats més pròpies de la denominada Espanya humida, però ací ho sol fer en períodes curts de temps i en primavera i tardor i allà es reparteix al llarg de l’any. És la influencia de l’oceà que ací no ens arriba. 
Plaça del futbol. 11 de setembre 1996
I eixos factors: temperatura alta a la Mediterrània, borrasca sobre el golf de Càdis amb desplaçament dins de la mar i front fred, determina períodes de fortes pluges i inundacions. Ací a Tavernes tenim experiències bastant negatives al respecte, i no cal parlar-ne d’altres en la Safor o en les Marines d’Alacant, la darrere en la Marina Alta quan van caure més de 400 litres en un parell de dies i es va emportar el pont de Beniarbeig per la crescuda del riu Girona.
 
A Tavernes, en la inundació de l’11 de setembre del 1996, es calcula que van ser més de 600 litres els que van caure entre el diumenge 8 a la nit, però el període reconegut de major pluja es va donar a Gandia en l’any 1987, amb 720 l/m² que van assolar la comarca de la Safor.
-