El català és una llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic, però que alhora pateix una inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i està experimentant una ofensiva en contra sense precedents per part d'institucions com el govern de l'estat espanyol i diversos governs autonòmics.
Aquesta és la principal conclusió que s'extreu de l'InformeCAT 2014, l'informe anual de la Plataforma per la Llengua sobre l'estat del català. L'objectiu és posar sobre la taula un document de referència que sigui un termòmetre sobre l'estat i l'evolució de la llengua.
El català gaudeix de bona salut en molts àmbits: per primera vegada, la nostra llengua ha superat els deu milions de parlants. En deu anys, el nombre de parlants s'ha incrementat en 750.000 noves persones i la de persones que el saben escriure, en més d'un milió. També és la catorzena llengua més parlada i la setena més apresa entre els joves de la Unió Europea.
El PP contra la llengua en el País Valencià
Però aquest creixement és desigual en funció del territori i també segons els sectors. Per exemple, en contrast amb aquestes dades positives, en territoris com el País Valencià, la Franja de Ponent o les Illes Balears, la llengua ha experimentat passos enrere fruit dels atacs sense precedents dels respectius governs autonòmics: al País Valencià, el coneixement oral de la nostra llengua ha disminuït 12 punts des del 1992.
O, en l'àmbit d'ensenyament, 155 unitats escolars en valencià ja han estat eliminades o corren perill de ser-ho per al pròxim curs 2014-2015. Pel que fa a la universitat, el País Valencià és a la cua en l'ús del català: cap universitat d'aquest territori no supera el 25% de classes en valencià.
Sense parlar d'atacs com la supressió de RTVV o la prohibició d'emetre a TV3 i Catalunya Ràdio.
El PP contra la llengua en les Illes i Franja de Ponent
A les Illes, el Govern autonòmic també ha fet servir aquest any un sector tant sensible com l'educació per atacar la llengua. El decret de Tractament Integral de Llengües (TIL), que margina el català a l'escola, ha revolucionat i mobilitzat la societat civil de les Illes i ha fet reaccionar la comunitat educativa: més de 120.000 persones van sortir al carrer el setembre en protesta contra aquestes mesures del Govern de José Ramon Bauzà.
Finalment, la Llei de Llengües de l'Aragó, que rebateja el català com a LAPAO deixa en paper mullat els tímids avenços en el reconeixement del català a la zona, també ha rebut la seva particular contestació, en aquest cas des de la política local, en forma d'una plataforma que agrupa els 30 alcaldes de la zona i que s'ha compromès a emprendre les accions legals necessàries per abolir la llei.
El govern espanyol en contra del català
L’ estratègia política gens casual arreu dels territoris de parla catalana s'ha complementat amb la política ja coneguda per part de l'Estat espanyol de menystenir el català i no reconèixer-lo en nombrosos àmbits. Dos exemples: Espanya és l'únic estat dels 32 de l'Espai Schengen que no reconeix com a oficials les llengües pròpies parlades per més del 10% dels ciutadans, com és el cas del català.
D'altra banda, l'estat espanyol i els successius governs que hi han tingut responsabilitats també són els principals responsables que el català encara no sigui oficial a la Unió Europea i que ja hi hagi 11 llengües oficials a la UE amb menys parlants que el català, una situació insòlita i inexplicable.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada