Els valencians seguim en el pou, amb previsions minses de creixement i uns indicadors negatius que fan por. Després d'anys de bogeria desmesurada de la construcció, la ressaca de la rajola està sent colossal. L'urbanisme salvatge i la construcció descontrolada finançada pel crèdit barat i sobretot per les dues principals caixes d'estalvi valencianes rescatades amb diners públics (CAM i Bancaixa), han deixat un panorama dantesc.
Cal saber que en el període de 2008 a 2013, la taxa d'atur s'ha triplicat passant del 10% al 29%, la destrucció d'ocupació aconsegueix el 21% i la caiguda acumulada del PIB és d'un 9%.
Els analistes estimen que el creixement al País Valencià serà inferior a la resta d'Espanya i damunt, haurem de conviure amb la Triple Amenaça del 30%: en l'atur, el deute de la Generalitat i la població en risc d'exclusió social.
¿Com hem arribat a aqueixa situació? I que fem per eixir-ne?
L'orgia de la rajola ha enfonsat l'economia valenciana i després de la seua paralització l'economia valencià ha passat a creixements del -0.8% (2013) i les previsions, són molt moderades. L'informe “Situació València” presentat pel servei d'estudis del BBVA estima una taxa de creixement del 0.4% per a 2014, retallant la xifra a la meitat del que el banc privat havia previst l'any passat.
Una situació agravada després de l'enfonsament i desaparició del sistema financer propi (CAM i Bancaixa), provocat per la concentració de riscos del sector immobiliari i per haver convertit les caixes d'estalvi en corretja de transmissió de la Generalitat, obligant-les a finançar megaprojectes ruïnosos, com Terra Mítica.
Un empatx de rajola obligava el rescat d’aquestes entitats amb diners públics. La CAM ha rebut 24.861 milions d'euros (amb EPA i FROB), el Banc de València 17.868 milions (amb EPA i FROB) i Bancaixa, fusionada amb CajaMadrid i amb nom de Bankia, ha rebut de l'erari públic només en injeccions de capital 22.424 milions d'euros. Entitats que després de sanejar-se han sigut regalades a un preu irrisori al Sabadell (la CAM) i a La Caixa (Banc de València). Tot a l'espera de la venda trossejada de Bankia després de ser nacionalitzada.
La pèrdua del sistema financer té efectes molts negatius en l'economia valenciana, però els valencians immersos en la propaganda del partit culpable, el PP, i creient que som el melic del Món seguim sense ser conscients del que hem perdut i la ruïna que porta a la nostra economia.
Cal canviar el model productiu
El motor que representava la construcció s'ha aturat i el sector públic arrossega el deute de la Generalitat, el 32% del PIB. I no podem oblidar la culpa que té el dolen finançament amb que ens obsequia el govern central, tant quan governa el PSOE com amb Rajoy. El joc que juguen els dos partits estatals - centralistes i nacionalistes espanyols, no ho oblidem- passant-se la pilota del desagravi i culpant l'un a l'altre, però sense cercar ni donar solució al infrafinançament valencià.
I mentre rebem fons discriminatoris per al País Valencià: el Comitè d'Experts de les Corts Valencianes afirma que els valencians rebem 1.000 milions d'euros menys a l'any que la resta de comunitats. I el baix finançament s'uneix a la creixent pobresa dels valencians: tenim mig milió de pobres, 85.000 llars sense ingressos i un 28% de la població en risc d'exclusió social.
Eixir del pou, però com? Els experts assenyalen que l'aposta són activitats que generen major valor afegit perquè són les úniques que poden assegurar els salaris elevats. I a partir d'ací, es fa imprescindible un canvi de model productiu si volem adaptar-nos a la nova geografia econòmica del món. I com no, una reindustralització i la defensa del sector del cooperativisme. I impulsar el sector exportador: les exportacions valencianes han crescut un 13,14% el 2013 gràcies al sector de l'automòbil i l'agroalimentari.
L'eixida de la crisi sembla llunyana i més encara perquè aquest govern ho ha fiat tot a la baixada de salaris, mesura que molts experts creuen és una equivocació a mitjà i llarg termini i que ens aboca a un camí sense eixida: no es pot eixir de la crisi si no recuperem capacitat adquisitiva. I es donen solucions al pitjor indicador negatiu de la economia valenciana: la gran xifra d'atur.
-
1 comentari:
El problema de l'economia valenciana és que cobra molt, gasta mal, té un sector públic sobredimensionat, un sector productiu infradesenvolupat i una classe treballadora aferrant-se (la majoria) al salari mínim interprofessional.
Sobren àrbitres i fan falta jugadors. Eixe és el problema. Lo demés: discursos tan bonics com buits per dins.
Publica un comentari a l'entrada