L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dilluns, 21 d’abril del 2014

Si els temps no canviaren i tot fóra diferent... Una història al voltant de la Taula de Canvis i la banca actual


Llotja de València on estava la Taula de Canvis
La Taula de Canvis va aparèixer durant el regnat de Jaume I el Conqueridor. La legislació romana i goda que regien el negoci va ser substituïda, amb nous articles. Així, el 13 de febrer del 1300 s’establia que que el banquer que es declarara en fallida seria humiliat per un pregoner davant tot el poble i forçat a viure en una estricta dieta de pa i aigua fins que retornara als seus creditors la quantitat completa dels dipòsits.

A partir del 16 de maig del 1301 els banquers estaven obligats a obtenir fiances i garanties de tercers per a operar. ¿I com sabien els clients quin banquer tenia la fiança? Mirant el mantell que estenia sobre la taula de treball, o siga, els mantells confirmaven si els banquers eren solvents. Qualsevol banquer que trencara la norma era declarat culpable de frau. 

Però com sol passar, els banquers prompte van començar a enganyar als seus clients. I el 14 d'agost del 1321 es va establir que els banquers que no compliren els seus compromisos, se'ls declarava en fallida i si no pagaven els deutes en el termini d'un any, queien en desgràcia pública i un pregoner donaria la novetat a tot el poble. I després, el banquer era decapitat directament enfront del seu mostrador, i les seues propietats venudes localment per a pagar als seus creditors.

No ens inventem gens. Existeixen evidències documentals que açò es cumplío, i per exemple, el banquer català Francesc Castelló, va ser decapitat enfront del seu mostrador de Barcelona el 10 de novembre de 1360, en estricte compliment de la llei. 
 
Taula de canvis
Un fet està clar: els delictes, malgrat el temps, no han canviat gaire. Si que han canviat les condemnes. Francesc Castelló era banquer i un mal dia va quedar “abatut”. No s’usava “bancarrota” “ni fallida”, sinó abatut (“banquer abatut”, diu el document). De fet el dicccionari ho diu ben clart: Abatre és també fer fallir, cessar en el comerç per impossibilitat de satisfer els pagaments i les obligacions. 

I marcava la norma que, si era possible, s’executaraa la sentencia al lloc on s’havia comès el delicte. En aquest cas va ser davant de l’establiment de Francesc Castelló. Era a la plaça dels Canvis de Mar, avui desapareguda, ben propera a la Llotja de Barcelona, on es movien els diners. I un dimarts de novembre, a posta de sol, va ser decapitat el banquer. 

La història no ens conta les sensacions al coll que notarien els col·legues d’en Francesc que estarien presents. Ara, eixes practiques ara no s’esdeven: Com no els banquers del segle XXI, els d’ara, encara celebrarien com un triomf de la civilització i la modernitat que, avui dia, els directius que enfoncen una entitat financera no se’ls talla el cap, sinó que damunt i com a premi tornen a casa amb uns “pocs eurets” a la butxaca per tornar a començar o per gaudir d’una bona jubilació. 

Però…. I si la historia no fora la mateixa perquè el costum de separar el cap del cos dels banquers que fan fallida continuara fins als nostres dies? Sí, seria un recurs bèstia, però els bancs rescatats amb diners públics disposarien d’un gran mitjà per recuperar la confiança dels clients i de la societat. 

I com que ens hem modernitzat, ara un dia els afectats rebrien una carta del departament d’atenció al client: 
 
Junta accionistes de Bankia

Benvolgut/da … 

La nostra entitat, per tal d’aconseguit la satisfacció dels seus clients i accionistas, el convida a la decapitació pública de l’antic director general i de tot el seu consell d’administració. 

L’acte tindrà lloc a …………… el … , a les 5 de la vesprada. L’aforament s’ha quedat menut davant les sol·licituds però qui no dispose d’invitació per seguir l’acte en directe, ho podrà fer des de pantalles gegants situades als llocs cèntrics de les principals poblacions. 

El programa d’actes és el següent: 

Parlaments de Joan Filldedéu i de Josep Marendins, de 14 i 103 anys, com a més jove i més gran en representació dels afectats per la fallida.

Entrada dels antics dirigents, prèviament enquitranats, damunt de carros portats per posseïdors d’accions preferents de l’entitat.

Volta al recinte perquè els assistents facen ús de la bossa de plomes de gallina que les donaran en presentar la invitació a les taquilles de l’entrada.

Tamborinada final per 25 colles de trompetes i tambors i separació de caps

El caps dels executats s’exposaran es estands preparats perquè tots s’enduguen un record fotogràfic i poder penjar la foto als comptes de facebook o twitter. 

Esperem que l’acte aprofite per enfortir els lligams de confiança entre la nostra entitat i els clients en un futur d’esperança i prosperitat.
 
Clar que açò del final és una simulació, una història de ficció en el segle XXI. Perquè com deia la cançó, els temps han canviat i com no, ens hem civilitzat.
 

2 comentaris:

j.talens ha dit...

Avui precisament es jutja una jutge que ha jutjat a una banquer, o al menys ha imposat mesures cautelars a un banquer. Enfí qui poder té la banca per a que juygen a jutges, i els honoren amb sacrifis humans com diría Enrique Dussell en l'austericidi que estem passant. Els diners s'han convertit en un ídol, i tots els que vagen contra ells serán destruits. Mireu si tenen poder que en una nit d'estiu el PP-Psoe va canviar inclús la cosntitució española sense pregunatar, per a què?, als captius dels seus ciutadans. Tot un exemple de democàcia participativa. Dos jutges jutjats contra la corrupción, fan por per a que els corruptes siguen i continúen com a imputats.

Bon exemple el de la taula de canvis i el tapet damunt la taula. Seria bo saber que els que están contra el sector públic puguerem saber per part del secator públic representant , els polítics, qui pot posar, i qui no tapet en la seua taula de canvis. Molt bo, Cotorra.

Extreballador de banca ha dit...

El jutgen ja que Elpidio sap i diu moltes coses dels politics de tots i de la corrupción, i com Gallardon i Aznar van pactar amb Izqueirda Unida de Madrid per posar als politics com a gestors màxims i colocar els seus fills en el banc , en els organismos o com ajuda atantes entitats i nstitucions que viuen de la part social de les caixes adherides com a Bankia. M'ha agradat com es diu ara en l'època tecnológica o de les tics.