COL·LATERAL: Al voltant del plenari de constitució de l’Ajuntament

La cadira buida en primer terme, protagonista  de la sessió

L'Ajuntament s’ha constituït quaranta dies després de les eleccions, i no vint dies com la resta d'Ajuntaments, pel recurs presentat per Compromís. Una cadira buida durant tota la sessió era la prova que palesava la situació, estranya, després que EUPV haja indicat que no prendrà l’acta del segon regidor en considerar una injustícia que no se li reconega el 10 regidor a Compromís per una errada de recompte. La denominada “seguretat jurídica” sembla que està pesant més en els tribunals que la veritat absoluta i la voluntat expressada per les urnes pels vallers i valleres. Ja vorem que diu el TC, encara que moltes veus nacionalistes són pessimistes i no confien en que res canvie. Sentències del TC, diuen, n'hi ha en els dos sentits. 

L’alcalde Jordi Joan va també esmentar la situació en el seu parlament. Confia en que Pilar Ausina siga la 10 regidora de Compromís i va reconéixer que no va estar diligent el representant electoral de la coalició per això va dir que “no li agradava sentir o que li digueren que EUPV els havia furtat un regidor”, cosa que va afirmar no era certa. La resposta va vindre dels assistents, molts dels quals aplaudiren, el gest de sinceritat de l’alcalde. 

 

EUPV, segons tots els indicis, seria qui va votar en blanc. Cal reconéixer que esperàvem el seu vot al candidat del Compromís i més després d’anunciar que no presentaven candidat propi i dins d’eixa voluntat expressada per E. Bononad de col·laborar que no havia tingut encara cap resposta.
Pensem si EUPV va considerar com a resposta la notícia avançada en premsa sobre les delegacions de govern i on no s’ha donat cabuda a EUPV, i per això el vot va ser en blanc. ¿Va ser un vot per demostrar el desencís de la formació que lidera Bononad? És la pregunta que ens férem després del plenari. 

 

La vara de comandament va tindre també anécdota. Va caure a terra per un moviment brusc de l’urna electoral en obrir-la. “Tavernes totalment per terra amb aquest govern” ens diuen que va expresar un regidor de l’oposició en eixe moment.
 L’alcalde Jordi Joan li va llevar ferro al fet, i va citar alguns exemples de que la vara de comandament, amb els nous temps que corren, es vol millor arraconada i que siga el diàleg amb els veïns i les noves formes les que imperen i suren, i no el “comandament” dur i pur.
 

L’alcalde Jordi Joan es va declarar nacionalista en el seu parlament. Va dir que ho havia mamat a casa i que és un sentiment que té arrelat. Satisfacció de molts en sentir-lo, especialment la gent del Bloc, en un temps on dins de Compromís sembla que eixes arrels i valors están massa difuminades en la coalició. Les postures de Mònica Oltra i el festeig amb Podemos per a les generals fan que l'alternativa d’esquerra valenciana aparega en alguns sectors com a  massa espanyolista. Ser nacionalista no és flamejar a l’aire la senyera ni parlar en valencià, hi ha l’amor a la terra, la voluntat de treballar pel País, de “mantindre’s fidel al servei d’aquest Poble”, com diu el poeta des de les propis arrels i d’això Jordi Joan n’ha fet i en fa gal·la.
 

El Sr. Borrás va demostrar que en el PSOE el fracàs electoral municipal no ha servit per canviar res. Es mantenen en la línea roja d’enfrontament amb Compromís i això els impedeix fins i tot guardar les formes. Ho va demostrar el Sr. Borrás quan no es va dignar a felicitar a l’alcalde per l’assumpció a l’alcaldia.
Tot al contrari del que van fer la resta de portaveus, inclós el Sr. Vidal que el felicitava en un gest que l’honora i que sembla li ho recriminava a Borràs quan deia “ara toca aixó”. També vam poder escoltar en el seu parlament com Vidal es dirigia a Jordi Joan dient-li “Sr. Alcalde”, cosa impensable en l’anterior legislatura. Enhorabona Sr. Vidal, esperem que dins la tasca que té encomanada com oposició les formes canvien en l’actual legislatura. Vosté ha fet ja una passa. 

L'aforament del saló de plenaris obligava a “numerar” les cadires i fer un repartiment entre els partits de manera que hi havia dos assignades per regidor electe i cessants, quatre per a cada grup municipal per compromisos, a banda de les reservades a entitats i associacions locals, exalcaldes, cronistes oficials. Vaja, 70 cadires ben usades.