L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.802
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:41.775

dijous, 5 de novembre del 2015

La LUEV acompleix 32 anys



L'ensenyament del valencià sempre ha portat aparellat problemes i dificultats per factors com la peculiaritat del País Valencià, amb zones castellanoparlants però sobre tot per la utilització política del valencià i la seua constant persecució a través dels programes i models d’ensenyament on els criteris pedagògics per a una comunitat bilingüe no han estat tinguts massa en compte .

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) compleix 32 anys, una llei que en condicions normals d'aplicació hauria d'haver facilitat a molts valencians el coneixement de la llengua sota criteris pedagògics i sense fanatismes. Malgrat els anys transcorreguts la llei gairebé ni s'ha desenvolupat.

El PSOE va engegar la LUEV per a “garantir l'ús normal i oficial de tots dos idiomes en condicions d'igualtat, bandejant qualsevol forma de discriminació lingüística”. No ho va aconseguir i potser perquè ni el mateix govern socialista de Lerma es creía la bondat d’una llei que promulgada més per la pressió social del moment i dels docents que per convicció.  Només cal recordar quin tractament lingüístic van imposar en la recent nascuda televisió valenciana.
 
L’etapa del PP i els seus 20 anys de majoria absoluta és massa coneguda: encara ho va impedir molt més, amb una notable reculada en les aules agreujat pel decret de plurilingüisme que el PP de Francisco Camps va implantar en el 2012 sense cap previsió i amb protestes de professors, pares, alumnes i els tècnics de Conselleria que havien d'aplicar-la.
 
Aquest decret de Camps va retallar les assignatures en valencià que, sota el seu govern, va quedar reduïda a l'àmbit familiar i a l'escola i sense cap presència en els mitjans de comunicació i usos socials. La llengua es va quedar sense l'aspecte compensador que oferien els centres d'ensenyament, i si en l'escola no es compensava el buit, evidentment a qui deixava el PP de costat era al valencià.
 
Si fins a aqueix moment, el balanç era negatiu, a partir de la implantació d’aquest decret la situació va ser més negativa i irreversible: es va anul·lar el petit avanç, que després de moltes dificultats, s'havia aconseguit durant els primers anys. Del possible reviscolament de l'ensenyament del valencià es va passar gràcies als “invents” del govern Camps i del seu conseller Font de Mora (el del xinès) a l'estancament. 
 
Dades: Fa quatre anys només el 29% de l'alumnat rebia l'ensenyament en valencià a través del Programa d´Ensenyament en Valencià (PEV). Els alumnes matriculats en els programes d'incorporació progressiva (PIP) eren el 71% d'ells el 54,2% en zones de predomini lingüístic valencià, i el 16,8%, de zones en castellà, on el valencià és una assignatura més. Les polítiques aplicades pel Govern valencià del PP han provocat forts desequilibris, sobretot entre centres públics i privats, i entre comarques. 
 
I no anem a entrar en la llei Wert, polèmica en tots els sentits, i que realment sembla promulgada perquè siga “un martillo de herejes”, on els heretges serien, com no, les llengües peninsulars que no foren el castellà. Esperem que els partits complesquen i siga la primera llei a derogar per les noves corts nascudes el 20D. 
 
De tota manera, no podem oblidar que les postures del PP i de Ciutadans són similars, de no beneficiar en res el valencià. La senyora de Ciutadans, Carolina Punset va encar més enllà i a més de considerar-lo un idioma “de aldeanos” va afirmar que el valencià no serveix per a trobar treball. Açò els ho hauria de dir als milers de docents valencians repartits entre Catalunya i Balears, i que ací estarien en atur per la política de retalls de la dreta, on cal incloure-la a ella. Però… que podem esperar d’una líder, com la senyora Punset, que a més de no tindre idea de pedagogia de llengües, tampoc sap qui és Paco Cabanes “el Genovés”?.
 
I se’ns acut a la memòria una frase del psicòleg i membre de Plataforma de la Llengua, Ferran Suay, frase que reflecteix el pensament que molts valencians tenim al respecte: que el nostre territori ha estat un laboratori d’experiment d’un pla definit d’exterminar el valencià de la vida pública.
 
Una situació que es vol canviar ara, als 32 anys de la LUEV i coincidint amb un nou govern valencià, amb més sensibilitat envers el valencià i l’ús social del mateix. El conseller d’Educació (mestre especialitat en Llengua Estrangera i màster en Pedagogia Social i Comunitària per la universitat Ramón Llull) coneix una dada: només el 2,76% del professorat està capacitat per a fer classes en anglès.
 
I davant el model trilingüe impossible d'implantar ha encarregat a un grup d'experts la redacció d'un model que tinga en compte tots els aspectes de l'ensenyament en el nostre territori. Confiem que l'esperit de la LUEV, als 32 anys de la seua posada en vigor, comence a complir-se.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Per a quan el govern valencià i les corts valencianes posaran com a requisit el coneixement del valencià per a l'accés a l'administració pública i per a concursar als llocs de treball destinats als territoris del Pais Valencià de parla en valencià?
Per a quan proves d'accés obligatories i eliminatories en valencià als ajuntaments de pobles de parla valenciana?
Per a quan este tipus de proves per poder treballar en el nostre Ajuntament?
No es normal que com a ciutada tinga el dret d'anar a l'Ajuntament i que m'atenguen i es dirigeixquen els escrits en valencià i encara em trobe amb empleats municipals que no sapiguen ni parlar, ni escriure en valencià.
No es normal que els policies que van a les escoles a fer les xarrades als xiquets no sapiguen parlar en valencià.
A banda de l'ensenyament, tenim que posar emfasi en l'us del valencià i les administracions han de donar exemple.
Pel que fa a l'Ajuntament, defensar el valencià tambè s'ha de fer en l'ús per tots els seus empleats, no sols donant ajudes als comerços i premis als llibrets i ròtuls de les falles.
Requisit obligatori i proves eliminatories de coneixements del valencià ja. I si es necessari canviar la legislació autonòmica per a que siga possible ....
Ara si que es pot ....
I estem tardant.